Hola, hi ha algú?
Em resegueixes amb la punta dels dits tot el meu cos:
començes als meu dits,
segueixes per els braços,
t'atures a l'esquena i dibuixes remolins en ella,
baixes pels malucs,
i després tornes a pujar per l'esquena,
pel coll,
i agafes del cabell i l'olores.
I quan em giro, no hi ets i pregunto:
-Hola, hi ha algú?
començes als meu dits,
segueixes per els braços,
t'atures a l'esquena i dibuixes remolins en ella,
baixes pels malucs,
i després tornes a pujar per l'esquena,
pel coll,
i agafes del cabell i l'olores.
I quan em giro, no hi ets i pregunto:
-Hola, hi ha algú?
La veritat es que tot el que escrius m'anima, clar que com bé has dit Glòria, suposu que a tothom l'anima que li diguin aquestes coses, oi?
Avegades arribo a pensar que potsé millor no saber qui ets, imaginant-me que és una broma pesada, o que potsé a sigut casualitat de gent que ha trobat que parlàvem d'un anònim i a seguit escribint, amb molta traça, fent-se passar per tu. Però m'agrada creure'm que de veritat existeixes i que és SINCER tot el que dius. Per tant, gràcies.
No et rendeixis fàcilment per aconseguir allò que vols, si no lluites tu, qui ho farà?..........ningú. La gent ja esta massa pendent dels seus objectius personals com per encarregar-se dels altres. I si t'has de rendir, que sigui tenint la sensació d'haber-ho donat tot, i poder seguir caminant amb el cap ben alt.
Comentaris
quan la MIRADA se’t perd a l’horitzó.
Saber el que sents en l'instant
Que una cançó t’arriba al cor.
Sé que no ho entens però
M’agrada buscar el verd dels teus ulls
Cada cop que et miro.
Voldria seguir les teves passes
I saber on et porta aquest camí
Si estarà encara més lluny
De com avui ho està de mi.
Els records m’apunyalen
I els segons se m’escapen
Cada cop que et miro.
Recordo aquells moments
En que se’m desfeia el cor.
I lentament sento que emmudeixo,
Que no escolto, no respiro...
Moltes gràcies pel consell.
Rendir-se és de covards? potser sí.
Espero que tinguis una bona setmana***
Covardia: condició de covard; acte covard.
Covard: mancat de coratge.
Anònim: has triomfat!! La raó de ser d' aquest blog has passat a ser tu. Tots els comentaris parlen de tu, tothom entra al blog per saber de tu. És apassionant això. Quan sabrem qui ets? Espero que sigui aviat, perquè...per què retrassar la vivència d' un amor que potser és correspost?
Uri, no m'enfado home! Aquí qui vulgui es pot dirigir a qui vulgui ;).
De fet me'l vaig fer diumenge però..la primera entrada és una mica sosa pq..clar, hi havia examens..no hi havia temps :s
Ueno va, és mentida..el que passa és que jo tmb vull un anònim!!jaja..¬¬' akí et despistes un moment i et perds.
En fi!!el meu encara no està tan currat coma qst..suposu q quan superi el trauma de posar fotos meves..que vagi molt b la setmana!!
PD: L'Abril ja em diu "tieta"!!jeje..quina emoció!!:O
Petonet
Avui escric jo. Redacció més humil, sencilla, però sobretot SINCERA.
No sigui que em cobri drets d’autora..
Apago la llum. Tota l’habitació és fosca.
Tanco els ulls. Silenci.
La teva mà es posa a la butxaca del meu abric. Està rarament calenta i acollidora.
Espantada aparto la meva, “què fa ara aquest?” Silenci. Cares expressives.
Sense dir-me res m’abraces. Jo també ho faig, amb força, no vull deixar-te escapar…
…
Obro els ulls. Et juro que l’he sentit. L’he notada; he notat l’ABRAÇADA.
Somio?
Somni: sèrie d’imatges, pensaments i sentiments que s’esdevenen durant el son.
jo avui he tingut una prova oral de muscia...he cantat, dir notes, melodies.....wenu...diguem k ya le fet i ya me le tret de sobre!!jijij:P
wenu nen k acabi d'anar be l setmna!! un ptnett
jajaja kin culebrooooooon!! jajaj tothom ta sperant k doni pistes x saber ki es aket anonim k diu coses tan makes!! jajaj
pos weno nen k acabi d na mu b la setmaneta i vere si ens aplikem a fer feina d la uni ehhh jajajja
a cuidar-se!!
muuaks
Es cert marta et despistes uns dies i ja no saps on es res!
Wneu neen que ta vagin muuul b el examens! Jo avui n'he fet un de sociologia k ma nat bastant b!
Apa maku ens veiem!!!
Muaaaaa!
Un cop vaig escriure: "un buen soñador siempre sueña lo imposible"...ets tu una bona somiadora?¿ No ho sé.
Per cert, com m'agrada veure un nº tant alt de comentaris :).
Muuua*
Només dir que aquesta anònima (suposo que és una noia) està aixecant debats interesantissims de l'estil: "aquí hay tomate"; jo l'animo a seguir amb la seva empresa i que es manifesti algun dia (aviat, jeje) davant l'àlex!! (els altres no fa falta que ens enterem)
Apa, bona sort!!
Estic totalment d'acord amb tu, amb lu dels debats, i amb lu de que es manifesti, jejeje.
Apa, adéu!!
P.D: crec que és l'entrada amb més comentaris del Blog :)