Capítol 07

- Haviam Gis...m'estàs dient que vas somiar amb mi sense haver-me conegut, sense haver-me vist mai, sense saber res de la meva existència, i que després aquest somni es va convertir en realitat?
- Sí, més o menys.
- Ja...i no m'estàs prenent el pèl, oi?
- Sí Àlex, m'has pillat, m'agrada quedar amb nois macus després de que hagin estat en coma i inventar-me històries com aquesta perquè pensin que m'he tornat boja...
- Val, val...tampoc cal que et posis així ara...
- Ja sé que et costa de creure, que fa mitja hora no ens coneixiem i que el primer que pots pensar es que no estic bé del cap. Però sóc d'aquelles persones que es mengen molt l'olla pel tema de les senyals, i del destí i tot plegat, i no podia fer com si no hagués passat res. Perquè si tot això es coincidència...li haurien de començar a canviar el significat a aquesta paraula.
- Bueno jo tampoc em quedo curt amb això de les senyals...
Silenci.
Els dos ens quedem pensant, suposu que cadascú intentant trobar-li una explicaió lògica si es que la té a tot això. Ens serveixen la segona birra, sembla que serà una nit llarga...m'arrisco a trencar el silenci, tot i que no és gens incòmode.
- I en aquest somni, com et vas enterar de que era la meva ex?
- Doncs no ho recordo gaire bé, però has tocat un tema del que m'agradaria parlar, així sabrás perquè em van fer fora de l'hospital.
- Endavant.
- Doncs durant els primers dies que vas estar en coma, notava molts moments d'aquells que penses: "això ja ho he viscut", cosa que no feia més que assegurar que aquells somnis que habia tingut s'estaven cumplint. Els dies passàven i vaig començar a preguntar a les visites que anaves rebent sobre tu...ho sé, una infermera no s'ha de ficar a la vida personal d'un pacient però tenia les meves raons. Total, que em vaig acabar assabentant de que feia poc habies tingut novia, i que ella no habia aparegut cap dia a l'hosptial. No sé que us va passar, però debia ser molt fort perquè estant en l'estat que estaves no anés a veure't...
- Doncs ja en som dos, jo tampoc sé que va passar.
- El cas es que esperava que aparegués algun dia per allà, perquè cla volia corroborar que el meu somni es complia fins al final. Havia passat un més i no donava senyals de vida. Ja et pots imaginar que durant tot aquest temps jo em vaig excedir, cm ja t'he dit abans, en les meves tasques com infermera ja que vaig investigar de maneres no gaire correctes fins aconseguir contactar amb ella.
- I què li vas dir perquè vingués?
- Li vaig fer arribar una carta anònima explicant-li els meus somnis i alguna coseta més. I bueno al cap d'una setmana va anar-hi. En aquell moment jo ja no hi era allà, així que tampoc vaig poder parlar amb ella. Una companya de l'hospital, la qual estava al corrent de tota la situació i la que et va fer arribar la meva nota, em va dir que el dia que va apareixer i quan estava a soles amb tu a l'habitació et vas despertar...
Silenci altre cop.