Capítol 10
Són prop de les 11:30 i tinc tot el dia per endavant per aconseguir informació sobre el que no recordo d'abans de l'accident. La Gis ha marxat fa un moment, hem quedat en que la trucaria aquesta nit perquè avui ella havia quedat per passar el dia amb una amiga seva i no em podia acompanyar.
La veritat es que no sé ben bé per on començar. Suposu que el més fàcil serà convèncer a algun amic perquè m'expliqui que va passar allà a la muntanya que tingui relació amb tot això. Truco a un de la colla i quedem per aquesta tarda.
I què faig fins llavors?..................de moment recapacitaré sobre les poques coses que sé d'abans de l'accident:
1. Com li vaig escriure a la carta, l'últim record que tinc és amb ella. Això debia passar unes dues-tres setmanes abans de l'accident. Suposu que va ser el primer cop que va passar alguna cosa entre nosaltres. Malauradament tinc borrosa molta part d'aquella conversa.
2. La nit abans de marxar a la muntanya, osigui una setmana abans de l'accident estavem junts encara. Així ho deia la nota que em vaig trobar a sota del coixí.
3. El màgic somni de la nit estrellada. Deu ser posterior a la conversa. Però alguna cosa debia passar aquell dia perquè la menciones d'aquella manera a la nota.
4. La setmana amb els amics. Què va passar durant aquells dies perquè el dia que va venir a l'hospital ja no estiguessim junts?
Engegaré l'ordindador...suposu que durant les tres setmanes que han quedat borrades de la memòria vaig guardar alguna cosa. Per començar miro el correu...i res, un munt de e-mails de tonteries, propaganda, etc. Els únics amb dates d'aquelles tres setmanes són de la colla acabant de montar els dies a la muntanya, per cert vam estar a Bonestarre, tampoc ho recordava. Començo a mirar fotos...trobu una carpeta que posa: Ona i Àlex. , se'm posa la pell de gallina, l'estomac se'm contrau, les mans em suen...l'obru sabent que allà trobaré respostes, el cor em va a 100 i sí, aquí estem, fotos de la nit de les estrelles, de la nit del somni que vaig tenir just abans de despertar-me, del moment de què parlava la nota. Estem en mig del que suposu que serà la Mola, sols, tal i com ho vaig veure al somni. Sortim abraçant-nos, estirats, brindant, fent ganyotes, besant-nos...se'm fa un nus a la gola i unes llàgrimes de ràbia comencen a caure dels meus ulls. No ploro perquè ara ja no estiguem junts...sinó perquè no puc recordar res d'aquella nit.
La veritat es que no sé ben bé per on començar. Suposu que el més fàcil serà convèncer a algun amic perquè m'expliqui que va passar allà a la muntanya que tingui relació amb tot això. Truco a un de la colla i quedem per aquesta tarda.
I què faig fins llavors?..................de moment recapacitaré sobre les poques coses que sé d'abans de l'accident:
1. Com li vaig escriure a la carta, l'últim record que tinc és amb ella. Això debia passar unes dues-tres setmanes abans de l'accident. Suposu que va ser el primer cop que va passar alguna cosa entre nosaltres. Malauradament tinc borrosa molta part d'aquella conversa.
2. La nit abans de marxar a la muntanya, osigui una setmana abans de l'accident estavem junts encara. Així ho deia la nota que em vaig trobar a sota del coixí.
3. El màgic somni de la nit estrellada. Deu ser posterior a la conversa. Però alguna cosa debia passar aquell dia perquè la menciones d'aquella manera a la nota.
4. La setmana amb els amics. Què va passar durant aquells dies perquè el dia que va venir a l'hospital ja no estiguessim junts?
Engegaré l'ordindador...suposu que durant les tres setmanes que han quedat borrades de la memòria vaig guardar alguna cosa. Per començar miro el correu...i res, un munt de e-mails de tonteries, propaganda, etc. Els únics amb dates d'aquelles tres setmanes són de la colla acabant de montar els dies a la muntanya, per cert vam estar a Bonestarre, tampoc ho recordava. Començo a mirar fotos...trobu una carpeta que posa: Ona i Àlex. , se'm posa la pell de gallina, l'estomac se'm contrau, les mans em suen...l'obru sabent que allà trobaré respostes, el cor em va a 100 i sí, aquí estem, fotos de la nit de les estrelles, de la nit del somni que vaig tenir just abans de despertar-me, del moment de què parlava la nota. Estem en mig del que suposu que serà la Mola, sols, tal i com ho vaig veure al somni. Sortim abraçant-nos, estirats, brindant, fent ganyotes, besant-nos...se'm fa un nus a la gola i unes llàgrimes de ràbia comencen a caure dels meus ulls. No ploro perquè ara ja no estiguem junts...sinó perquè no puc recordar res d'aquella nit.
Comentaris
ai tiu kina peneta.. pubret... putser si k el pitjor és no recordar res.. perke si no rekorda haver estat amb ella ja k més li dóna si ara estan o no.. aish aish wenu sta b 1 kapítol d resum x resituar-nos i a més trobo k stas seguin la història super b. Rumia aviam k fas a partir dara k ens tens nganxats!! jajaj
i x la resta.. aviam si dmà és un dia "més interessant" i pugen els ànims i marxen els remordiments. Ànims que els exàmens per sort no són la fi del món jajaj
molts petonss! :) aviam si xlem més akets dies ^^
Molt bé alex cada vegada vas pujant el nivell de la historia. De veritat no t'en recordes del q va passar aquella nit? Una cosa és segura més alguna cosa més dolenta, no?
P.D. I lu q he posat al meu bloc sabia q seria una cosa q a la gent li agradaria més q les altres coses, pero et puc dir q lu q e posat és real.
I merci pels ànims Helen ;)
Aki estic, ahir potser era massa tard pq em llegís la història, tot i que alguns diran que..n cal esperar per llegir coses boniques, no?clar..bueno, hi ha dies per tot.
Ara encara em qda una classe, un amtí etern i es planteja una tarda a la uni..setmana interminable i ganes d'un finde tranquil que, evidentment, no seré capaç de trobar:s
A veure quin misteri ens sorpren amb la noia incognita, jeje.
I..crec que comparteixo això de que..potser és pitjor q n s'enrecordi...però algun dia li tornarà la memòria, no? i llavors...suposu q si s'entirà impotència pel què va passar, qui sap. Només l'autor té totes les respostes i..potser la inspiració a les nostres preguntes encara no ha arribat...en fi, ...que ja estem a mitja setmana.
T'envio ànims, com sempre.
Ja qda menys,
ens veiem i cuida't.
Petonet
k tendre i sentimental sesta posant la historiaaa!! ooo!! pobret lalex...ajudal a recorda carai! i axi de pas ens treus de dubtes a naltrus k stem am l'ai al coraçao!
wneu senyor continuar escribint eh...ens veiem disabado? siii!!
un petonet!!
muaaa!
bb aket capitul ta b... axi una mica d tot x situarn-nos... jeje jupee vere si recuperes la memoria o apareix algun mail + k digui algo... k juer s posa tristona la cosa...
spero k la setmana vagi mu b!!!
cuida't!!
ptns