Capítol 12

-Val t'ho diré...però tècnicament va ser ella la que ens va demanar que no et diguessim res.
-Ella? L'Ona us va demanar que m'evitessiu el tema? - una sensació de tranquilitat em recórrer el cos, almenys per les seves paraules entenc que esta bé...
-Sisi, ella mateixa ens va dir que no et diguessim res.
-D'acord...però oi que m'ho estaves apunt de dir?
-Sisi, tranquil home... . L'Ona no esta aquí, esta a Dublín.
-...
-Un amic íntim del seu pare estava buscant algú de confiança per un lloc de treball d'una empresa seva allà i va anar-hi ella. Ja saps que estava buscant feina, i que el seu domini de l'Anglès es casi perfecte.
-A Dublín... -ni tant sols haurà llegit la meva carta- desde quan esta allà?
-Doncs ara deu portar uns dos mesos potsé, va marxar un parell de dies després de que tinguessis l'accident i que jo sàpiga només ha tornat un cop.
-Sí...un cop si que ha vingut.
-Com ho saps això?
-Perquè el dia que em vaig despertar ella estava allà.
-I que fotia ella allà?
-És una llarga història que ja t'explicaré en un altre moment. Ara seguim amb el tema...saps alguna cosa més? Si hi ha algú que mantingui contacte amb ella o si segueix tenint el mateix mòbil o algu de l'estil? Cla, jo li he enviat bastants missatges i l'he trucat però mai em contesta, no sé si serà perquè potsé s'ha canviat de número o que...
-Doncs en això no et puc ajudar massa. Crec que si que hi ha alguna noia que parla amb ella, suposu que via e-mail perquè si que em sona d'haver escoltat que no té el mateix mòbil.
(...)
Com sempre vaig 5 minuts tard. He quedat amb la Gis ara a les 23:00 al Atlantis, per debatir la nova informació obtinguda. Arribo, i ja m'esta esperant...
(...)
-Així que tens nova informació?
-Si...però em dona la sensació que la majoria de coses que m'ha dit el Jordi tu ja les saps.
-Bé, suposu que t'haurà dit que no esta per aquí, i que va marxar poc després de que tinguessis l'accident i tal, no?
-Si... i perquè no m'ho vas dir? Avui quan hi pensava dic: ostres, si la Gis va aconseguir contactar amb ella, deu saber tot això. Suposu que quan m'ho deies debia estar massa emparanoiat amb tot el tema per pensar-ho :S.
-Preferia que fós algú dels teus qui t'ho digués. Evidentment si m'haguessis preguntat suposu que t'ho hagués dit.
-Doncs ara si que et pregunto: com vas contactar amb ella?
-Et vaig dir que va rebre una carta, oi? Doncs ben bé no va ser carta, sinó e-mail i no era gaire anònim que diguem. I una de les condicions que em va posar si venia es que no et facilités cap adreça de correu si per "aquelles casualitats de la vida", cosa que crec que va escriure amb certa ironía, arribaves a despertar. A més crec que va fer servir una adreça de correu falsa, perquè l'amiga que em va ajudar a poder contactar amb ella em va dir que s'havia creat una adreça només per aquest tema. Suposu que devia desconfiar de que una desconeguda li digués coses sobre la seva vida personal.
-No em tornis a amagar alguna cosa eh...
-Nono, això és tot.
(...)
Després d'una curta però intensa xerrada ens axequem per ballar una mica. Suposu que els dos necessitem desconectar i la música sempre ajuda. A més ja hi ha bastant ambient a la zona de discoteca. Hem agafat molta confiança en molt poc temps, massa i tot diria, no ho acabo d'entedre. Ens besem passionalment, com si tinguessim una set que només es pogués apagar amb la boca de l'altre. No és amor, perquè en ocasions quan tinc els ulls tancats no penso que siguin els seus llavis, sinó els de l'Ona. Potsé no es gaire correcte, però tinc el pressentiment que a ella li passa alguna cosa semblant.