Capítol 16

Com sempre vaig un pèl tard! He quedat amb la Cora d'aquí 5 minuts per donar un volt pel centre i tot just sorto de casa. Sort que ella tampoc és gaire puntual...o almenys no ho era.
(...)
Comencem a posar-nos al dia, fins que al final em pregunta el motiu exacte pel qual la vaig trucar. Després d'explicar-li els flaixos que vaig tenir fa un parell de dies, comença a narrar-ho tot:
-Doncs mira Àlex, jo aquella nit tampoc és que estigues en plenes condicions, però recordo el següent...
>>>>>
-Ja has acabat de parlar amb l'Ona?
-Sisi, seguim amb el joc.
-Ha passat alguna cosa?
-Nono...tranki, després ja t'explicaré quan anem a dormir.
-Va que et prepararé un dels meus TNT's...
-Passa'm un RedBull a mi!
-Ei va! Fem-nos una foto treient la llengua!!
-Pessaaaaooo
-Tius...crec que vaig a potar a fora...
-Jajajaja, esteu molt tocats e!
-Mira qui parla!! jeje
-Forn! Vigila no la liis, o t'ensenyaré on esta la porta e!!
-Va feu-nos una foto a les trinis!!
-Vinga ja us la faig jo. Per cert Àlex! M'has de portar el dvd de Perdidos!
-Jeje...crec que no podrà perquè li he deixat a un de la feina. Però me'l tornarà aviat e!
-Jope Riki!
-Ei nois...jo i l'Uri anem a dormir que demà marxem d'hora cap a Sant Antoni...
-Si, vigileu amb l'alcohol e...bona nit i bon any!
-Ei, espereu-me! Que jo també vinc, bonanit macus!
(...)
-Bé Àlex...ara que ja estem més tranquils, vols parlar sobre la conversa que has tingut amb l'Ona?
-Nose Cora...és un pèl tard, no?
-Que has de fer demà?
-Jejeje, tens raó
-Doncs va que així dormiràs més tranquil
-Res, li han ofert una feina bastant bona a Dublín, i si l'accpeta marxa d'aquí res. Però cla, jo no vui que marxi, perquè la meva economia no em peremtria anar gaire sobint a veure-la i a part d'axiò, ja se sap que les relacions a distància....
-Ya...però la feina és bona i és una gran oportunitat i tot això, no?
-Si. A més t'ha sentit i ja m'ha començat a recordar el que va passar fa temps entre nosaltres. Sap que dormim a la mateixa habitació...
-Tu estas una mica boig també e...com se t'acudeix dir-li això, jajaja.
-Nono, si jo no li he dit. Es veu que ha parlat amb el Jordi i li ha preguntat.
-Aix...
-Si, aix...
-...
-Va estar bé, oi?
-El què?
-Doncs aquell dia, en aquell banc...
-Si, suposu que si que va estar bé. Encara que no estiguessim en les millors condicions, jejeje
-Ya....jaja.
El silenci embaeix l'habitació. Es poden escoltar els nostres suspirs, molt aprop un de l'altre. No ens mirem als ulls, és quelcom que passa des d'aquell dia, no ens podem aguantar massa la mirada...
-Anem a dormir?
-Sí...serà el millor.
-Bonanit
-Bonanit

<<<<<

-Bé...que jo recordi no va passar res més aquell dia.