Capítol 17

-Així que dius que aquella nit no va passar res?
-No...que jo recordi la cosa va anar així.
-I em pots dir que va passar el dia següent?
-Perquè ho vols saber? No deies que només t'interessava aquesta nit?
-Mira...perdona que vulgui recordar-me, però jo estava amb l'Ona abans del coma, sé que havia d'acceptar la feina el dia següent d'aquest que em comentat abans, i sé que jo vaig baixar el dia abans de que ella marxés cap a Dublín i vaig tenir l'accident. No et sembla una mica normal que vulgui saber el perquè al final va acceptar la feina? Deuria passar alguna cosa durant el dia següent...
-Si Àlex, és clar que va passar alguna cosa.
-I com se'n va assabentar ella?
-Suposo que el Jordi li deuria dir, ja saps que ells dos sempre han sigut molt amics.
-...ja. I t'enrecordes de com va anar la cosa?
-Sí
-Com?
-Segur que en vols parlar Àlex?
-Nose...tinc ganes de saber el perquè de tot això. Des que em vaig despertar, no he fet més que preguntar-me sobre tot això i ara ja ho estic lligant tot. I ja saps com sóc de xafarder amb les coses dels altres, doncs imagina't amb les meves. Em fa ràbia no poder recordar tots aquests esdeveniments.
-Per la meva part et dic, que també he patit durant tot aquest temps. El que va passar aquell dia va ser genial, i per mi va significar molt. Per tu no deuria significar tant, ho sé, per això no vull parlar-ne, perquè ara després d'aquests dos mesos ja me'n estava oblidant...
-Ups...
-Sí...ups
-Bé...la veritat es que tens raó. Al no saber-ho fins ara, tampoc he pogut pensar en el que va passar, i al no recordar-me no sé ben bé què va significar per mi.
-Potser que ho deixem així, oi? Dubto que si t'ho explico recordis els sentiments que vas tenir en aquells moments. Queda't en què va passar alguna cosa entre nosaltres, i que l'Ona se'n va assabentar i va acceptar la feina. Llavors tu al dia següent baixant amb presses per poder despedir-te d'ella i aclarir les coses, vas tenir l'accident.
-Ok...llavors va...canviem de tema.

(...)

Bé...ja casi ha passat un altre dia d'aquesta setmana. M'ha sobtat el que m'ha dit la Cora aquesta tarda, no m'esperava que em digués que per ella va significar quelcom. M'estimo molt a l'Ona, però sincerament hi ha aspectes de la Cora que m'encanten. Rebo un e-mail...suposo que serà de la Gis, a veure que m'explica del seu sospitós viatge...
"Hola Àlex...al final m'he decidit a explicar-te el que va passar aquella nit. No sé ben bé perquè ho faig, potser perquè em sap greu deixar-te sense tota la informació d'aquella nit o potser perquè espero que si t'ho explico puguis recordar el que va passar i d'aquesta manera saber si per tu també va ser important...