Capítol 18

...espero que et sigui útil. Durant tot aquell dia ja vam estar fent molta broma, molt tontos els dos, potser en part degut a la conversa del dia anterior, però jo almenys vaig notar canvi d'un dia a l'altre. Vam estar tot el dia fora, però a la nit vam tornar a la casa. Acabats de sopar la gent estava bastant cansada, així que la majoria va anar a dormir després de jugar una estona a cartes, ens vam quedar pocs desperts, tu, jo, i algú més, no recordo qui. Algú va proposar un joc en el qual s'anaven bevent xupitos. No vam estar massa estona, però si la suficient per anar una miqueta contents (no era ni molt menys el nivell d'alcohol que vam tenir la primera vegada). Els altres van anar a dormir i jo et vaig proposar sortir a fora a fer un volt per veure el cel estrellat. Però feia núvol, era la típica nit d'estiu fresca, de fet vaig entrar a buscar alguna cosa per abrigar-me una mica. Caminant vam anar a parar a un racó bastant acollidor, sota la copa d'un arbre i des de on es veia tot el poblet. Recordo la conversa; parlàvem de nosaltres, de totes aquelles coses que havíem passat junts des de que ens coneixíem, historietes, anècdotes, gent amb la qual compartíem bons records, baralles estúpides i no tant estúpides, etc. Total que va haver un moment en el que se'm va parar l'olla i et vaig preguntar sobre la conversa que havíem tingut el dia anterior, recordo que et vaig preguntar:
- ¿Àlex, ahir...perquè em vas dir allò de que va estar bé aquell cop?
- Doncs perquè realment va ser així, encara que ho tingui borrós tinc molt bon record d'aquella nit, va ser especial.
- Ja...
- Perquè ho dius?
- Doncs perquè...si als dos ens va agradar, per què no es va repetir?
Just en aquell moment, va esclatar a ploure. Queia moltíssima aigua, i vam haver d'aixecar-nos. L'arbre ens protegia una mica i els dos ens vam posar esquena amb esquena, arrambats tot el que podíem al tronc, era l'únic que ens separava. Després de fer els típics comentaris sobre la pluja, vam retornar la conversa, vas dir:
- Dius que perquè no es va repetir?
Mentre parlàvem, les nostres mans es van tocar sense voler. Però ja no es van separar, jugàvem entrellassant-nos els dits...la pluja començava a escolar-se entre les fulles de l’arbre...
- Sí. Ha de tenir una explicació, no?
- Suposo que no es va tornar a repetir una situació igual...
- Una situació com la d'ara?
Al deixar anar aquesta frase, es van despertar les ganes boges de trobar-nos que teníem els dos. Ens vàrem girar i sense pensar-nos-ho ni un instant vam començar a besar-nos passionalment. Vam caure a la gespa molla, xops per la intensa pluja que encara queia, però ens era igual. Només ens importava posseir-nos recíprocament, semblava que fos l’última vegada que podríem viure un moment així. Encara recordo el tacte de la teva pell mullada contra la meva. Els meus dits jugaven amb el teu cabell mentre els teus llavis besaven la meva orella i em feien tornar boja. El desig es va apoderar de nosaltres, res no ens podia frenar. El temps es va aturar durant aquells instants de passió descontrolada.
Aquella nit vam dormir junts i diria que el Jordi ens va veure pel matí al mateix llit.
Crec que els dos ho desitjàvem des de feia temps, se’ns notava a la mirada."