Decepció i agraiment.

És tard, però penso que si no escric ara el que vaig a escriure no tindrà sentit. Ja sé que aquí llegeix gent que esta fora d'aquest grup, però tot el que vaig a posar son opinions i sensacions pròpies per tant no parlo com a grup.

Durant el primer trimestre de l'any passat ens vam replantejar el tema de seguir fent grup. Feia com 6 anys que havíem començat aquest camí (en aquells moments molts més) però crec que mai vam trobar la fórmula que ens portés al èxit dins d'un grup de joves o de revisió de vida, digali com vulguis. El cas és que cap al febrer, els 7-8 que quedàvem vam agafar un compromís d'intentar per últim cop fer grup com Déu mana. Personalment tenia moltes esperances ficades en això, perquè realment veia que la cosa podia funcionar. Però al passar els dies vaig veure que tot tornava a ser com abans, la gent no venia, o venia sense portar res preparat, els que ho portaven preparat els feia ràbia ser els únic que s'havien pres la molèstia de fer-ho i així moltes coses.
Va arribar Juny i el tema de grup va quedar penjat. Fins avui. I la cosa no ha fet més que augmentar el grau de decepció que tenia al acabar el curs. Érem 5 contant l'Ignasi. I realment avui se m'han obert els ulls davant de tota aquesta situació, llàstima que hagi sigut ara que ja estic cremat per tirar endavant. Avui me n'he adonat de que realment vam intentar seguir quelcom que estava mort. No teniem cap objectiu com a grup, i cadascú estava allà per els altres, no per si mateix que és el que s'hauria de fer. Crec que molts s'han mentit a si mateixos pel fet de voler seguir una cosa que no els omple, i que saben que no els omplirà.
Realment animo a aquells que encara tenen ganes de seguir, perquè sigui de la forma que sigui segueixin. Jo ja no en tinc ganes i ho he dit ben clar avui. Sincerament crec que avui era el moment per sentir la veu de tothom sobre això.

I per acabar agraïr als quatre iniciadors que hem tingut durant aquests anys, Isabel, Boni, Ignasi i Pep, les estones i la confiança que tenieu en nosaltres. No ha sigut el no trobar la fórmula, perquè desde un principi ens la vareu donar, sinó el no fer-la servir el que ha fet que durant aquests anys haguem avançat molt poc en tot això.

I em deixo moltes coses que hem parlat avui, perquè avui si que hem sigut sincers amb nosaltres mateixos. I és el que hauríem d'haver fet sempre. Avui si que hem estat com un grup de joves. Gràcies.