Capítol 19
Estic davant de l'ordinador. Llegir aquestes paraules m'han deixat una mica trastocat. Sembla que la Cora realment sentia quelcom per mi des de feia temps, i va aprofitar aquell moment com hagués fet qualsevol altre. I jo? Des que vaig despertar només he pensat en l'Ona. Amb ella tinc l'últim record, era allà el moment de despertar-me, tinc proves de que estàvem junts, etc. Aquest útlim record que tinc és just d'abans de començar a sortir, per tant mentalment potser em trobo en aquest punt, en els primer moments d'una relació, on tot és superperfecte, per això no he deixat de pensar en ella. Però...i abans de l'accident, en quin punt em trobava? Basant-me en això que m'ha explicat la Cora, dubtu que tot seguís superperfecte. I ara que ho penso, el fet de que l'Ona desconfiés de mí per telèfon, el fet d'estar jo una mica borde amb ella en aquella conversa, i sobretot el fet de que acabés embolicant-me amb la Cora mostra que la cosa no debia anar massa bé. És una situació extranya, em sento molt perdut perquè m'estimo moltíssim a l'Ona però potser això esta condicionat pel fet de tenir llacunes en la memòria. Serà millor que vagi a dormir, m'estic tornant boig donant-li voltes. Per cert, on serà la Gis? M'agradaria que fós aquí per poder-li explicar tot això.
Just quan estic apunt de dormir-me sona el mòbil, un missatge: "Ei Àlex!! Com va? He pogut aconseguir medis per enviar-te aquest SMS. Suposu que tens coses noves a explicar-me, no? Jo també! Ens veiem en somnis aquests dies ;). Un petonarru*Gis "
Just quan estic apunt de dormir-me sona el mòbil, un missatge: "Ei Àlex!! Com va? He pogut aconseguir medis per enviar-te aquest SMS. Suposu que tens coses noves a explicar-me, no? Jo també! Ens veiem en somnis aquests dies ;). Un petonarru*Gis "
Comentaris
Segueix aixi, un peto!
Primens!
Vinga.
molt interessant!
un petonet!
Apa!Qvagi Bé la setmana!
Gràcies per la xerrada d'ahir!
Petonet*
Caram la inspiració ja trna a estar aki...aixi m'agrda!!!
Wenu k vagi be la setmna!!! muaa**