Pots no ser ningú

Feia dies ara que no actualitzava. Últimament les entrades duren massa temps en primer pla, el ritme del Blog ha disminuit bastant en els últims mesos, per la història, i perquè realment avegades no sé que escriure, jeje. Suposo que, al seu ritme, el blog tornarà a estar igual d'actiu que altres èpoques.

Què tal esteu? Jo una mica cagat per les notes, han anat bastant malament i hi ha un parell d'assignatures que costarà molt recuperar-les pels finals. M'ho hauré de currar bastant, i em fa por. Perquè, no per tot, però si per molts aspectes, quan vec que algu serà difícil d'aconseguir ho dono per perdut.

Aix...anònim...que haig de fer amb tu? El fet de que algú hagi escrit en veu teva algunes coses m'ha fet pensar. Pensar que pots ser molta gent, i que pots no ser ningú. Crec que "començo" a "coneixet" i sé que no em diràs qui ets. Perquè seguir amb això doncs? M'agrada llegir el que escrius, i pensar que és cert, però no porta enlloc. Per tu segurament serà una forma de desfugar-te mentre no apareix ningú més en la teva vida, perquè dubtu que tot el que m'has escrit tingui tal magnitud, s'em fa extrany pensar que pot haver algú capaç d'aguantar tant temps sense "llençar-se" sentint aquestes coses, ha de ser dur. Per tant, et seguiré llegint si escrius? Sí, per descomptat, però tenint sempre present que pots no ser ningú.
I per el que ha intentat fer-se passar per ell, nose quina era la seva intenció...si era provocar-lo, doncs ho ha aconseguit. Però estic amb l'Uri...em decepciona aquest anònim falç.

Bé...avui ho deixo aquí. Deixo una bona foto penjada :). I escolteu...Anyone else but you, sé que ja vaig penjar la lletra, però es que la vam escoltar el dissabte al Bugalu i em va fer gràcia. Apa, bona setmana!