Capítol 29 -Final (part 1)
-Desperta dormilega!
-Ja?...no ens podem quedar una estona més?
-Més?! Però si d'aquí res ja serà de nit! I hauríem d'anar a comprar alguna cosa per sopar perquè no tenim res ja... .
-Ja?...no ens podem quedar una estona més?
-Més?! Però si d'aquí res ja serà de nit! I hauríem d'anar a comprar alguna cosa per sopar perquè no tenim res ja... .
Badallo i m'estiro, però encara no obro els ulls. Quina mandra.
-Quina hora és?
-Doncs ja casi seran les set.
-Quina hora és?
-Doncs ja casi seran les set.
-Uff...feia temps que no fèiem una migdiada tant llarga...
-Nono. Jo! feia temps que no feia una migdiada tant llarga, tu te la fas cada cap de setmana!
-Si clar...jo les faig quan certa persona em deixa...ejem...i no comença a fer-me pessigolles perquè em desperti.
-Pessigolles com...aquestes?!
-Nonononono...val, ja m'aixeco va...
-Jajaja...mira que ets nena eh!
-Nono. Jo! feia temps que no feia una migdiada tant llarga, tu te la fas cada cap de setmana!
-Si clar...jo les faig quan certa persona em deixa...ejem...i no comença a fer-me pessigolles perquè em desperti.
-Pessigolles com...aquestes?!
-Nonononono...val, ja m'aixeco va...
-Jajaja...mira que ets nena eh!
-Oh! No em piquis que jo també sé on tens les pessigolles eh! I els dos sabem qui guanya quan comença una guerra...
-Nena! Nena! Nena! jajaja...
-Ara veuràs!
(...)
-Nena! Nena! Nena! jajaja...
-Ara veuràs!
(...)
-Val, val...ja prou va, que sinó ens tancarà el supermercat.
-I l'Àlex torna a guanyar!! Hahaha!
-No és just eh...tu tens moltes menys pessigolles menys que jo, no lluitem en igualtat de condicions...
-Aix...pobreta -m'apropo i li faig un llarg petó- va el proper cop només faré servir una mà...
Em mira directament als ulls i aquest cop és ella la que em besa carinyosament als llavis.
-Gràcies per quedar-te aquí aquests dies, podies haver marxat perfectament amb la colla...
-Clar...i deixar-te aquí sola perquè portis als teus amants aprofitant que jo sóc fora.
-Jajaja...mira que ets tonto!
-Que marxo eh!
-Va...
-No home no, pocs dies que tinc de vacances i no els vull passar lluny de tu. Prefereixo quedar-me aquí i estar-te esperant quan tornis de treballar. A més, encara ens queden coses per arreglar aquí al pis, i tinc un parell de caixes encara a casa meva per portar, per tant tinc feina a fer.
-Aix...com t'estimo Àlex.
-Jo també t'estimo Cora.
(...)
-Podríem anar pensant en alguna peli per posar aquesta nit.
-Cert, que sinó després o ens passem mitja hora per decidir-nos o acabem veient les de sempre.
-Viam...què et sembla; La milla verde?
-Uff...es que es bastant llarga eh. I Elizabethtown?
-L'hem vist ja un munt de vegades, no? He vist que anunciaven Juno, què et sembla? Encara que no la veuríem de la tele, perquè sinó ens podem morir amb els anuncis...
Juno. Quan temps fa que no la veig? Crec que des de aquell cop que la vam veure quan vaig tornar del viatge a Dublín per veure l'Ona. Casi ja farà tres anys d'aquells mesos bojos. De la meva relació amb ella; del embolic amb la Cora just abans de tenir l'accident quan baixava cap a Terrassa per convèncer a l'Ona que no marxés a Dublín; dels dies en coma que van acabar al despertar-me quan l'Ona estava allà; del posterior coneixement de la Gis amb tot el seu somni premonitori; de les nits que vaig passar amb ella sense casi ni coneixe'ns; d'assabentar-me de casualitat que ella parlava amb l'Ona regularment; del meu viatge a Dublín i la fantàstica nit que vam passar junts... . No he tornat a saber res d'ella, així vam quedar quan vaig anar allà, que no es diríem res, perquè les coses no fossin més difícils del que ja eren i que cadascú fes la seva vida, perquè no hi havia solució possible amb ella treballant allà. I al cap de poc temps jo i la Cora vam començar a sortir en serio i fa poc que vivim junts. La Gis ara esta amb el Jordi, no fa massa que surten però se'ls veu bé. La veritat es que sempre ha tingut alguna cosa diferent aquesta noia, potser per com la vaig conèixer, però bé, ara s'ha integrat a la colla i seguim xerrant de les nostres coses de tant en tant, per sort ja no somia amb mi. Què n'haurà sigut de l'Ona? Esta clar que li van renovar el contracte al cap de l'any, i deu seguir treballant allà, espero que les coses li vagin bé. Ara feia mesos que no hi pensava...qui m'ho hagués dit.
-Àlex?
-Sisi, que m'he empanat...
-Així ja tenim peli?
-Si, podríem posar Juno.
-Wai!
(...)
Al dia següent un cop la Cora marxa a treballar, em proposo avançar les quatre (que acabaran sent més) coses que queden pendents encara per fer, penjar algún quadre, muntar alguna prestatgeria...i coses d'aquestes que no són massa complexes però que òbviament no es fan soles. Però abans vaig a buscar el parell de caixes que queden encara a l'antic pis. I ja que són les últimes coses a recollir d'allà, aprofitaré per donar-li una bona fregada, ja que d'aquí poc el posarem en venta. Me mare se'n va buscar un de més petit i el meu germà ja fa temps que viu amb la seva parella.
Al cap d'una hora de ser allà, crec que puc donar la feina per acabada. Acabo de recollir les quatre coses que queden, i mentre ho faig, piquen a la porta (sort que han picat ara perquè fa 10 minuts tenia la música a tot volum i no ho hagués sentit). Serà algun veí que vindrà a acomiadar-se.
Obro la porta.
- ....
-Ona?
-I l'Àlex torna a guanyar!! Hahaha!
-No és just eh...tu tens moltes menys pessigolles menys que jo, no lluitem en igualtat de condicions...
-Aix...pobreta -m'apropo i li faig un llarg petó- va el proper cop només faré servir una mà...
Em mira directament als ulls i aquest cop és ella la que em besa carinyosament als llavis.
-Gràcies per quedar-te aquí aquests dies, podies haver marxat perfectament amb la colla...
-Clar...i deixar-te aquí sola perquè portis als teus amants aprofitant que jo sóc fora.
-Jajaja...mira que ets tonto!
-Que marxo eh!
-Va...
-No home no, pocs dies que tinc de vacances i no els vull passar lluny de tu. Prefereixo quedar-me aquí i estar-te esperant quan tornis de treballar. A més, encara ens queden coses per arreglar aquí al pis, i tinc un parell de caixes encara a casa meva per portar, per tant tinc feina a fer.
-Aix...com t'estimo Àlex.
-Jo també t'estimo Cora.
(...)
-Podríem anar pensant en alguna peli per posar aquesta nit.
-Cert, que sinó després o ens passem mitja hora per decidir-nos o acabem veient les de sempre.
-Viam...què et sembla; La milla verde?
-Uff...es que es bastant llarga eh. I Elizabethtown?
-L'hem vist ja un munt de vegades, no? He vist que anunciaven Juno, què et sembla? Encara que no la veuríem de la tele, perquè sinó ens podem morir amb els anuncis...
Juno. Quan temps fa que no la veig? Crec que des de aquell cop que la vam veure quan vaig tornar del viatge a Dublín per veure l'Ona. Casi ja farà tres anys d'aquells mesos bojos. De la meva relació amb ella; del embolic amb la Cora just abans de tenir l'accident quan baixava cap a Terrassa per convèncer a l'Ona que no marxés a Dublín; dels dies en coma que van acabar al despertar-me quan l'Ona estava allà; del posterior coneixement de la Gis amb tot el seu somni premonitori; de les nits que vaig passar amb ella sense casi ni coneixe'ns; d'assabentar-me de casualitat que ella parlava amb l'Ona regularment; del meu viatge a Dublín i la fantàstica nit que vam passar junts... . No he tornat a saber res d'ella, així vam quedar quan vaig anar allà, que no es diríem res, perquè les coses no fossin més difícils del que ja eren i que cadascú fes la seva vida, perquè no hi havia solució possible amb ella treballant allà. I al cap de poc temps jo i la Cora vam començar a sortir en serio i fa poc que vivim junts. La Gis ara esta amb el Jordi, no fa massa que surten però se'ls veu bé. La veritat es que sempre ha tingut alguna cosa diferent aquesta noia, potser per com la vaig conèixer, però bé, ara s'ha integrat a la colla i seguim xerrant de les nostres coses de tant en tant, per sort ja no somia amb mi. Què n'haurà sigut de l'Ona? Esta clar que li van renovar el contracte al cap de l'any, i deu seguir treballant allà, espero que les coses li vagin bé. Ara feia mesos que no hi pensava...qui m'ho hagués dit.
-Àlex?
-Sisi, que m'he empanat...
-Així ja tenim peli?
-Si, podríem posar Juno.
-Wai!
(...)
Al dia següent un cop la Cora marxa a treballar, em proposo avançar les quatre (que acabaran sent més) coses que queden pendents encara per fer, penjar algún quadre, muntar alguna prestatgeria...i coses d'aquestes que no són massa complexes però que òbviament no es fan soles. Però abans vaig a buscar el parell de caixes que queden encara a l'antic pis. I ja que són les últimes coses a recollir d'allà, aprofitaré per donar-li una bona fregada, ja que d'aquí poc el posarem en venta. Me mare se'n va buscar un de més petit i el meu germà ja fa temps que viu amb la seva parella.
Al cap d'una hora de ser allà, crec que puc donar la feina per acabada. Acabo de recollir les quatre coses que queden, i mentre ho faig, piquen a la porta (sort que han picat ara perquè fa 10 minuts tenia la música a tot volum i no ho hagués sentit). Serà algun veí que vindrà a acomiadar-se.
Obro la porta.
- ....
-Ona?
Comentaris
d debò.. no tinc més paraules.
molt impacient x veure el final!!!
molt b alexis, tu stas kurran a konsciencia, es nota ket molen les sèries eh jaja.
un petonàs i bona setmana!
Ei! la història veig que continua com sempre, impressionant. M'agrada el començament del final, és inesperat? inquietant? no sabria definir-lo...
Continua amb les teves ganes d'esciure...qui sap si el teu futur no és ser un empresari sinó un guionista o escriptor...
^^
un peto ben graan!
Volem un final espectaular eh? no com "las señales del futuro", jajaj.
S'acabarà qudant amb l'Ona, no? aix. Posa aviat el final-final.4Petons
Segur k es keda mb l'Ona!!sta clar! l'altre capitol ja plis!!!!
un pto
ja em veig akesta serie per la tv!jo seria d les tipikes k esta enganxada!!!jijij
Bueno, et felicito per la flipada que..finalment sembla que hagis acabat, molt bé!
Espero que aqsts dies hagin anat de conya, un petó i cuida't
k alex, content de crear dialeg! clar k si farem un forum x aviam k diu l gent!!!jiji podries fer una eskesta d'akelles tevess!:P muaa*
I Glòria t'he fet cas! Ja teniu l'enquesta penjada, viam que pensa la gent, jeje.
Merci Marta! Espero que a tu també t'hagi anat bé a l'altre banda del xarcu! :)