Hi ha vida després de la història
Sí, hi ha vida. Encara que durant les dues últimes setmanes hagi deixat el blog amb l'últim capítol de la història, això no esta mort.
No se cap a on es dirigirà el bloc a partir d'ara. Al principi la seva missió era potser la de explicar el dia a dia, les coses interessants (o no) que anaven passant durant la meva existència, i des del començament de la història potser l'objectiu del bloc va canviar. I ara què?
Podria tornar al primer estat, però últimament això d'explicar la meva vida no és que sigui massa constant en mí. Fins i tot amb aquella gent a qui li explico tot, no li explico tantes coses. Diguessim que estic passant per una època de passotisme en aquest sentit, esperem que no duri massa.
Esperava més comentaris sobre la història. Amb l'èxit que havia tingut en certs moments, esperava que l'últim capítol sigués comentat. Clar que això dels blocs, fotologs, etc. ja no esta tant de moda i la gent potser també ha perdut el costum d'entrar a aquests llocs (sinó només cal mirar la llista d'enllaços que hi ha aquí a la dreta i veure quins segueixen vius). Bé, que volia utilitzar aquest paràgraf per explicar-vos que m'ha aportat la història i ja m'estic anant per altres temes. La veritat es que ha sigut una bona manera per desfugar els meus sentiments. Per plasmar d'amagat coses que han passat i coses que he sumiat que havien passat. I ja ho he repetit més d'una vegada, cada capítol depenia directament del meu estat d'ànim. Potser quan n'escribia un, pensava com podria ser el següent, i quan arribava el dia d'escriure'l el canviava totalment. I crec que per això ha quedat com ha quedat. En conclusió, m'ha agradat escriure-la, i veient que ha tingut bona acollida, doncs encara li he trobat més sentit. Qui sap, potser més endavant sorgeix alguna altre.
Bé, crec que per avui ja en teniu suficient. Us deixaré amb la lletra d'una cançó bastant vella. Del CD de La Flaca de Jarabe de Palo. Ja m'agradava molt aquesta cançó fa temps, però no li acabava de trobar el sentit (potser era massa inocent, nen, infantil, com per buscar-li). Ara amb el CD que van treure, han fet una nova versió i la torno a escoltar sobint i ara sí que li trobo el sentit. Aquí podeu escoltar la versió antiga.
No se cap a on es dirigirà el bloc a partir d'ara. Al principi la seva missió era potser la de explicar el dia a dia, les coses interessants (o no) que anaven passant durant la meva existència, i des del començament de la història potser l'objectiu del bloc va canviar. I ara què?
Podria tornar al primer estat, però últimament això d'explicar la meva vida no és que sigui massa constant en mí. Fins i tot amb aquella gent a qui li explico tot, no li explico tantes coses. Diguessim que estic passant per una època de passotisme en aquest sentit, esperem que no duri massa.
Esperava més comentaris sobre la història. Amb l'èxit que havia tingut en certs moments, esperava que l'últim capítol sigués comentat. Clar que això dels blocs, fotologs, etc. ja no esta tant de moda i la gent potser també ha perdut el costum d'entrar a aquests llocs (sinó només cal mirar la llista d'enllaços que hi ha aquí a la dreta i veure quins segueixen vius). Bé, que volia utilitzar aquest paràgraf per explicar-vos que m'ha aportat la història i ja m'estic anant per altres temes. La veritat es que ha sigut una bona manera per desfugar els meus sentiments. Per plasmar d'amagat coses que han passat i coses que he sumiat que havien passat. I ja ho he repetit més d'una vegada, cada capítol depenia directament del meu estat d'ànim. Potser quan n'escribia un, pensava com podria ser el següent, i quan arribava el dia d'escriure'l el canviava totalment. I crec que per això ha quedat com ha quedat. En conclusió, m'ha agradat escriure-la, i veient que ha tingut bona acollida, doncs encara li he trobat més sentit. Qui sap, potser més endavant sorgeix alguna altre.
Bé, crec que per avui ja en teniu suficient. Us deixaré amb la lletra d'una cançó bastant vella. Del CD de La Flaca de Jarabe de Palo. Ja m'agradava molt aquesta cançó fa temps, però no li acabava de trobar el sentit (potser era massa inocent, nen, infantil, com per buscar-li). Ara amb el CD que van treure, han fet una nova versió i la torno a escoltar sobint i ara sí que li trobo el sentit. Aquí podeu escoltar la versió antiga.
El bosque de Palo
Por un rio de agua clara
Baja Palo Cantamaanas.
Va buscando una manzana
"pa" morderla y volverse majara.
Y una encuentra y el diente le clava;
Sale "flechao", no sabe adonde nada.
Va mas feliz que todas las cosas;
Esta tan "volao", que nada le importa.
Ya llevamos unas semanas
De primavera, de tardes soleadas.
En el bosque de las manzanas
Vive Palo Cantamaanas.
En una balsa de agua calmada
Liga una trucha hermosa y plateada.
El que la ve y coje su guitarra;
Suelta un soneto, "pa" ver si la engancha.
"Ay!, pescadilla de negros ojillos
Ve con "cuidao", que hoy vengo salido;
Que es primavera y tu estas tan rica;
Coge tus cosas, vamos rio arriba"
Por un rio de agua clara
Baja Palo Cantamaanas.
Va buscando una manzana
"pa" morderla y volverse majara.
Y una encuentra y el diente le clava;
Sale "flechao", no sabe adonde nada.
Va mas feliz que todas las cosas;
Esta tan "volao", que nada le importa.
Ya llevamos unas semanas
De primavera, de tardes soleadas.
En el bosque de las manzanas
Vive Palo Cantamaanas.
En una balsa de agua calmada
Liga una trucha hermosa y plateada.
El que la ve y coje su guitarra;
Suelta un soneto, "pa" ver si la engancha.
"Ay!, pescadilla de negros ojillos
Ve con "cuidao", que hoy vengo salido;
Que es primavera y tu estas tan rica;
Coge tus cosas, vamos rio arriba"
Comentaris
priemer de tot, no pateixis pel Barça, la setmana k ve sí ke sí!
Respecte l'entrada, me n'alegro k t'hagi kedat akesta bona sensació de la història, k a part d desfogar-te simplement, hagi pogut ser un reflex de tu mateix i k a sobre hagis trobat resposta en la gent i t'animi a fer una altra en un futur. Ja t'ho vaig dir xo realment et va kedar mb i si a sobre a tu et serevix x reflexionar i desfogar-te doncs encara millor.
I perquè no hi hagi història no vol dir que això s'hagi de morir ni submergir-se en la rutina, pensa k si la història expressava molt de tu, sempre ens ho pots seguir explicant en forma de reflexió o directament. I si dius que no tens una bona època per això doncs explica què tal la vida que sempre va bé saber-ho :P
Apa, bona setmana i un petonàs!
Només pels k passem de tant en tant per ki hauries de seguir ecribint i deleitar-nos amb les teves refelxions, pensaments, estats d'ànims...
La veritat esk si k te notat ultimament una mika distant i diguem k jo no sóc la teva confessora... però a vegades va bé kedar-te les coses per tu, ordenar idees i després explicar.ho als teus.
wenu nuse...ja saps k si vols parlar aki em tens...pk encara k no ho sembli es pot parlar mb mi seriament!!!
un pto i bona setmna lalex!!!
M'ha emocionat i tot el final, mai hagués pensat que tinguéssis aquests sentiments guardats i que fossis capaç d'extreure'ls d'aquesta manera.
Et felicito per haver-nos fet gaudir de les teves emocions i sentiments!
UN peto!