Kenya ens espera
Ja ha arribat. Demà partim cap a Kenya amb les motxilles plenes. Plenes de coses per donar a la gent d'allà, samarretes, pasta i raspalls de dents, diademes, pilotes, llapissos, colors... . Plenes de coses per viure prop de dues setmanes allà, roba d'abric, mosquiteres, prismàtics, repel·lent de mosquits, protector solar... . Però sobretot plenes d'una sensació estranya. Una sensació nova i que et fa remoure per dins pensant que serà el viatge més important de les nostres (per alguns més que altres) curtes (?) vides. El mateix pensament que intenta imaginar-se la cara que farem al presenciar la imatge de la foto, quan veurem que la feina realitzada durant els últims 3 anys ha sorgit efecte.
Qui ens havia de dir a nosaltres el primer cop que vam veure al Boni fa...quan? 7 anys? 8? els que siguin, que acabaríem viatjant al seu poble? Que viatjaríem, no només per fer turisme, sinó per visitar un pou d'aigua potable que una Associació Solidària de terrassa havia creat allà? I que els creadors d'aquesta A. Solidària seriem nosaltres mateixos? Segur que si algú ens ho hagués dit haguéssim pensat: esta boig aquest païu... i ara què? Ens hem tornat tots bojos? "El mundo esta loco" com deia aquell gran anunci d'Aquarius? No crec, simplement la raó de tot és que la vida es imprevisible i mai saps el que et depararà. Però sigui el que sigui el que et depari, sigui bo o dolen, sigui duríssim o sigui l'experiència més tendre que et puguis imaginar, l'haurem de viure i sabent que ho haurem de fer... fem-ho bé i disfrutem-ho!
Un petó i fins la tornada!!
Comentaris
És impressonant, llegint el k has escrit dels inicis, de quan vam coneixer el Boni, de les ganes k vam posar a l'inici del projecte i k ningú s'imaginava fins on podiem arribar! Ara a arribat el moment, el moment de veritat, de veure k les reunions, les activitats, el portar plafons d'una banda a l'altre, de quintos, st jordis, paradetes, bijuteria.... ha valgut la pena i buff....en podem estar molt orgullosos!!
Wenu ja paru k m'estic flipant (i emocionant) i tot amb la gran feina k s'ha fet!!
Wenu k serà un vitge k no oblidarem i k l'hem d'aprofitar el màxim!
Bona nit! muaa
Ja saps, la reflexió l'has feta tu en el comentari: tot el temps, la il·lusió... així que només us queda disfrutar-ho moltíssim, aprendre i enorgullir-vos de la feina feta, que no és pas poca! (la foto ho diu tot).
Això sí, moltes fotos per fer-nos enveja després, eh! I ojo amb els lleons! jajajaj
Un petonàs!