Tercera Parada

Kenya ha estat gran, molt gran.

Des del punt de vista personal, complint el somni de fer un safari, rebent la satisfacció de tota feina feta amb KambaCat, i pel bon estat d'ànim que sempre et deixa un viatge en el que veus coses noves i el comparteixes amb la gent que t'estimes.

• Visitar un país tant diferent al nostre et fa pensar en tot el que tens aquí. Allà, viatjant per les rectes i llargues carreteres de Nairobi i Mombassa veies molta gent. Gent que té una forma de vida que nosaltres casi ni ens plantegem. Tret de dins les grans ciutats, la resta son uns quants edificis envoltats de "xavòles" d'uns pocs metres quadrats que constitueixen tendes, carnisseries, mecànics, perruqueries...etc. I aquí ens enfadem quan davant de casa nostre estan construint un súper centre comercial i ens embruta la terrassa de pols. Allà tot és pols.
  
• El Masai Mara va ser una experiència totalment nova i que m'agradaria repetir en altres grans parcs naturals. No he amagat mai que m'agraden els documentals, que els veig quan n'enganxo un alguna tarda que tinc lliure i que a vegades també me'ls he arribat a baixar d'internet. Per què? Doncs suposo que per un dels molts motius que algú li pot agradar una sèrie, un tipus de programa, un llibre o una simple pel·lícula: perquè li agradaria viure allò, i allà vaig poder fer-ho.
• Kyambusya va ser especial, el poble del que tants cops vam sentir-ne parlar, vam discutir i vam transmetre a la gent, ens va rebre amb els braços ben oberts. La cerimònia d'inauguració del pou no té paraules, el cant amb que els nens ens van rebre i ens van anar posant un a un la medalla d'agraïment amb el nostre nom i un nom Kamba que ells ens van adjudicar, el tinc gravat a la memòria. Les cares de la gent al rebre l'aigua que tant els costava aconseguir i els somriures de persones a les quals saps que has ajudat posant un petit gra de sorra per millorar la seva qualitat de vida, no tenen preu. Simplement extraordinari.

I des del punt de vista de Kambacat crec que ens ha servit perquè nosaltres també hem begut aigua de Kenia. Però un aigua diferent, aquella aigua que veus amb avidesa després d'un gran esforç. Aquella aigua que t'estimula per dins i et fa agafar forces per encarar els següents kilòmetres d'una gran cursa. Hem vist que la feina feta ha servit per molt, i segur que qui estigués una mica cansat d'aquests tres anys, ha tornat recuperat i amb ganes d'afrontar un altre projecte. Potser l'eufòria del viatge em traeix al parlar de tot això, suposo que el temps dirà si és eufòria o convenciment. Ara falta fer balanç, mirar tot allò que no ha funcionat com havia de funcionar i millorar en tots els aspectes que puguem. Hem de créixer i de moment només em fet unes quantes passes en un camí que pot durar molt. Endavant doncs!