Diumenge...

I quin diumenge, 13 de Setembre. Els diumenges ja són, si em deixeu exagerar una mca, despresius de per si i aquest es el diumenge per excel·lència, després d'un pont i just després d'acabar les vacances. Bé, alguns ja vam començar amb la mitja -dic mitja perquè només vaig tenir dues classes i divendres va ser festa- rutina la setmana passada, però avui es nota que per molta gent és l'últim dia de les vacances d'estiu del 2009. I no hi ha remei! Per tant...a afrontar la tornada amb les màximes ganes possibles.

Bé, aquests últims dies han estat intensos. El viatge cap a Sant Carles passant per Penyíscola amb el dipòsit del Vitara del Forn amb la llum de reserva encesa, el divendres sencer amb tots els que estàvem allà, la tornada fugaç amb el Trully (velocitat récord amb el Golf que no diré per si algun mosso passa per aquí...jaja), i els partits a Parets.

Per alguns potser era exagerat fotre's el viatge de casi 5 hores (entre anar i tornar) per passar poc més d'un dia sencer allà baix...però si no ho hagués fet, haugés passat tot el divendres pensant: ara podries estar amb ells :S. Tenia ganes d'estar amb els meus, i em va saber greu haver de marxar (òbviament a tothom li hauria sabut greu suposo). Va ser poc, però almenys va ser.

I poca cosa més a dir. Ahir van tornar a fer Amelie, us deixo amb un diàleg de la peli:
Amelie: Esa chica del vaso de agua... creo que está distraída porque está pensando en alguien.
R.Dufayel: ¿Te refieres a alguien del cuadro?
A: No, quizá un chico con quien ella se cruzó y le dio la impresión de que los dos se parecían.
R.D: Ah, osea que ella prefiere imaginarse una relación con alguien ausente que tener una con los que están a su lado.
A: No sé... Quizá sea lo contrario y ella se desvive por arreglar la vida de los demás.
R.D: ¿Y de ella? De todos los desarreglos de su vida, ¿quién se ocupará?
A: En mi opinión es mejor dedicarse a los demás que a un gnomo de jardín.