El poder de la música


Abans de començar avisar-vos de que potser al acabar de llegir la següent reflexió penseu que m'he tornat boig, però no per dir bogeries sinó per dir veritats tant grans com tot l'univers. Endavant doncs:

Ahir, estirat al llit després d'un dia llarg (com ho estan sent últimament), estava escoltant música. Anava passant lentament les "poques" 46 cançons que té el meu modest i casi prehistòric MP3 de 256Mb, quan de cop el començament d'una cançó em fa posar la pell de gallina: Life in Technicolor de Coldplay. Sí, segurament el fet de que el dissabte gaudíssim d'un espectacular i inoblidable concert, va influir bastant (per cert, us deixo tres links perquè pugueu apreciar en una petitíssima part el que vam viure nosaltres la nit de dissabte:
Life in Techicolor, Yellow i Viva la vida).

El meu cap va començar a reflexionar sobre això, sobre el poder de la música. Que aixequi la mà aquell que mai una cançó en concret li ha fet posar la pell de gallina, recordar-se d'un moment en especial, d'una persona, de moltes, d'una època passada, d'un bon moment o d'un dolent, d'una pel·lícula, d'un somni... . Que aixequi la mà aquell que mai una cançó en concret li ha fet canviar l'estat d'ànim en el que es trobava (ja sigui per bé, per malament o per pitjor), li ha permès trobar sentit a alguna cosa que no en tenia, li ha donat una gran idea, o una de dolenta... . Que aixequi la mà aquell que mai ha tingut unes ganes boges d'escoltar una cançó en concret perquè alguna cosa li ha fet recordar els moments en que l'escoltava, o al contrari ha deixat d'escoltar-la per no recordar... . Espero que les mans segueixin avall perquè crec que, indeferentment del tipus de música que un escolti, tothom ha viscut aquestes situacions.


Llavors vaig pensar; com seria el món sense música?
-Va Àlex...ja comences a flipar-te!
No no, no em flipo, de veritat penseu-hi un moment: un món sense música, quina paraula us ve a la ment? Penseu-hi dos segons abans de continuar llegint. A veure si ho m'equivoco de molt: tristesa? Bé...si no és aquesta, crec que serà alguna molt semblant.

-Home, però Àlex....tot això que dius de la música, que és tant important i et fa sentir tantes coses...és quelcom molt obvi, no? Tothom ho sap

Doncs sí, segurament teniu raó. Però crec que és d'aquelles coses que tothom sap, i que poca gent i pensa, per tant no li donem tota la importància que té. Així que, aprofite-m'ho i deixem-nos portar pel poder de la música.

Comentaris

Glo ha dit…
Eis!! me n'alegru k anés tant bé per London City!!
La música...és cert tot el k has dit sobre la música, et fa anar amunt i avall pel k fa els records, setiments i som uns privilegiats de poder sentir.hi! Però a mi la paraula tristesa no em ve al cap (potser pk tink amics sord,nusé)però crec k cada persona sent la música d'una manera diferent. Però si en el món no hi haguès música segur k hi hauria un altre cosa k ens transmetès aquests sensacions!!

crec k me enparanoiat...nuse...
wenu ja ens veurem! un pto
Wonderwall ha dit…
Bonica reflexió :) potser sí que ens ho hem preguntat tots alguna vegada però crec que no està de més recordar-ho.
Realment, no faríem res sense música. Durant totes les etapes de l'evolució humana ha estat clau per la cultura i la societat, però suposo que a partir de cert moment va començar a ser alguna cosa més, una via que toca directament els sentiments. Per això, com dius, quan hi ha una cançó que ens fa riure o plorar, recordar, pensar, entendre el seu significat... és llavors quan ens adonem de la màgia que té la música :)
Apa, bon cap de setmana Alexisss!
Wonderwall ha dit…
X cert... jo més k tristesa havia pensat en buidor, però suposo que el significat ja serveix. Segueixo felicitant-te x akesta reflexió :) Un petó!

Entrades populars