Mirades i paraules
Hi ha mirades que diuen molt més que totes les paraules del món juntes. Per què?
Quants cops pensem les coses abans de dir-les? Em refereixo a coses profundes, coses que tenim a dins, emocions, sentiments. És cert que depèn molt de la persona, però crec que la gran majoria al tractar un tema important pensa molt les paraules que surten de la seva boca. Almenys passen de manera fugaç pel seu cervell, i aquelles que es poden mal interpretar, que poden fer mal, es substitueixen per d'altres.
Però...i amb les mirades? És tant fàcil canviar la mirada que tenim en un determinat moment per un altre que no vulgui dir tantes coses, com en el cas de les paraules? Aquesta "censura" que poden passar les paraules la podem aplicar a aquest fenomen visual? És complicat. Potser perquè les mirades acostumen a ser un acte reflex a algun comentari, algun fet, i és difícil controlar-ho.
Penso que amb les paraules podem mentir fàcilment. Podem desviar l'atenció cap un altre tema. Podem argumentar les coses de tal manera que semblin tot el contrari del que nosaltres sentim. Podem enganyar a l'oient, a vegades amb un simple "t'ho juro", perquè passen per un procés abans de ser dites. Les podem pensar, i analitzar encara que sigui en mil·lèsimes de segon, les conseqüències que poden tenir. Però una mirada no menteix. El missatge que a vegades desprenen els nostres ulls deixa veure molt més de nosaltres que qualsevol altre cosa. Sinó, penseu: quants cops no ha calgut ni una paraula per entendre perfectament el que l'altre persona vol dir, o el que sent? Un munt.
Potser ho estic exagerant una mica. Però que ningú em mal interpreti. No estic dient que tot el que es digui sigui mentida, que les paraules no valen res, no. Sinó que les mirades són sinceres, almenys ho són molt més del que ho poden arribar a ser les paraules.
Comentaris
Al cap i a la fi les paraules només són paraules, i en un moment donat les pots dir sense pensar i sense que tinguin sentit, però les mirades són innates i sorgeixen de més el fons...potser de l'ànima.
Alexito un petonet!
I sí, les paraules moltes vegades reprimeixen allò que sentim, però potser pq no sempre és bon moment per expressar com una es sent....no??
No ho sé, ho sap algú? jeje
En fi...espero que les notes hagin anat bé i que passis bona setmana, cuida't el genoll.
Un petó i bona nit!
Fa dies que miru el teu blog, i la veritat, és que escrius coses prou interesants, tens reflexions bastant bones i que expressen molt més del que creus expressar. Sense esmentar la penúltima amb una cançó prou bona, d'un bon grup, que percert, vaig poder gaudir aquest febrer passat.
En aquesta entrada, en concret, estic d'acord amb tu, les mirades i els gestos parlen molt més del que ens poguem imaginar, només mirnat a una persona com esta sentada o com camina, podem tenir una mínima noció de com està, però, si veiem la seva mirada podem arribar a desputllar aquella persona en qüestió de segons.. És curiòs..:)
Bé, espero que no t'hagui molestat les meves visites esporàdiques per aqui.
Un petunet:)
Mariona! Ara que la dius, crec que havia sentit algún cop aquesta frase de "la mirada és el reflexe de l'ànima", ve perfecte per l'escrit :).
I Marta, estic d'acord amb tu en què no és una labor fàcil. De fet sempre té molt a veure el grau en que coneguis a l'altre persona. Com deia el Sr.Drew Baylor (Orlando Bloom a Elizabethtown) és més fàcil si ets "especialista en últimas miradas" jiji.
Sóc friki per Lost, per les sèries, per ESDLA però no per recordar una frase d'una peli!!
Tu ets friki de Crepúsculo...ha!
Que sàpigues que en l'apartat de caratcterístiques de frikilandia s'inclou recordar frases.....jou jou
I sí...friki de twilight, ...i del peazo vampiro sexi que hi surt....oiiiiiiix!!!!! :)
Apa...q acabi d'anar b la setmana, tingues cura!algo se acecha a tu alrededor....xD
mua!
El tema de la teva reflexió és molt interessant. Jo crec que les mirades i el que expresses amb elles no ho pots controlar o jo no he pogut fer-ho mai. I sí, les mirades poden dir moltes més coses que les paraules, almenys per a mi, però has de saber desxifrar-les molts cops. I a vegades no és fàcil.
En fi, marxo a classe que faig tard així que ja continuaré la reflexió en un altre moment, que crec que d'aquí a poc tornaré a la vida internauta (encara que no sé si això és bo o dolent la veritat!)
En fi senyor d'edat avançada (ho havia de dir) que vagi mb tot!
Un petó
Últimament estàs posant textos molt interssants, segueix així ;P
Crec que són temes que tots ens hem plantejat alguna vegada però que està bé que els plantegis aquí perquè potser els descuidem.
Respecte aquest trobo que tens tota la raó, i no només pel fet que les paraules poden mentir i amagar coses i les mirades no. També poden dir coses que les paraules no sabrien dir bé del tot. Amb una mirada pots saber un estat d'ànim, una emoció, un sentiment.. les mirades diuen coses que les paraules han d'expressar amb molt més temps. Un exemple típic però tonto: crec que si veus una parella que s'estima pel carrer ho sabràs abans per la manera com es miren que no pas perquè es diguin que s'estimen. O una mirada de complicitat, o d'enyorança, o la ilusió als ulls d'algú quan aconsegueix alguna cosa o quan es retroba amb algú que estima. Són actes fugaços que expressen molt.
Apa, bonica reflexió, esperarem la propera :P I sento si he trigat uns dies a estar inspirada. Un petó i bon cap de setmana!
wenu ja veig k cada vegada més hi ha més gent per aqui i s'està recuperant el teu blog!
Ale bona setmna!