Què busques en la teva parella ? Com la definiries? Quines qualitats t'agradaria que tingués? Com seria físicament? I mentalment, el seu interior, caràcter...? Creus que existeix algú que pugui reunir tots aquests aspectes? Bé, això que bé podrien ser titulars d'alguna revista juvenil com superpop o bravo (i ho poso en cursiva perquè la frase no és meva) són preguntes fàcils de contestar?
Sí, és fàcil contestar-ho des d'un punt de vista objectiu. Crec que si li fas una pregunta a algú mai et dirà: busco a una persona antipàtica, aburrida, que no tingui personalitat. Sinó al contrari, tothom contesta casi sempre el mateix. Sinó (sobretot els que esteu desaparellats) feu la proba i penseu-ho mentalment; com us imagineu a la vostra parella? Crec que hi algunes qualitats en que tots (o almenys la gran majoría, no vull que ningú se s'ofengui) coincidiríem. Però per altre banda, penso que no. Tot i que aquest "no", potser no es refereix a buscar a la parella sinó a trobar-la. L'altre dia una conversa m'hi va fer reflexionar, em pregunten: tu què busques en una persona? i vaig pensar: ostres, si començo a dir qualitats semblaran totes molt obvies així que vaig contestar: crec que més aviat seria més fàcil preguntar (i contestar) què és el que no busco. Llavors la meva companya de conversa em diu: val, llavors que és el que no busques? Però es que tampoc vaig saber respondre res que no fos bastant típic. Al final vam arribar a la conclusió que no ho podem respondre. Per què? Per què ens "rendim" buscant la parella amable, guapa, simpàtica, responsable? Potser perquè la societat ens a fet creure que existeix? Perquè ja des de petits, tots els herois i princeses dels contes segueixen un perfil. I de no tant petits en les pel·lícules, llibres, sèries, també tots els protagonistes acostumen a seguir un patró. Per tant, com és que la gent s'emparella si la gran majoria busca la parella ideal i aquesta no existeix? Doncs perquè la raó de tot, no esta en el que busquem, sinó en el que trobem. Al final, acabem trobant a algú de qui ens enamorem, que ens atrau de forma inexplicable. I la nostra raó no la veu com a la parella perfecte, el cor...ja és un altre història.
Comentaris
és curios, perquè sempre, d'una manera o un altre, la societat ens acaba influint en la nostre manera de ser, fins i tot arriben a introduir-se en alló que menys esperem, l'espera d'aquella persona`. Però com bé dius tu, hi ha algo que no podran introduir-se mai, i és en el cor, és algo qe ni tan sols nosaltres som capasos de controlar... I ésque el cor no mira com es aquella persona, qines qualitats té ni com és físicament,només és limita a sentir. I tot iq ue sempre busquem allço qie vulguem, al cap i a la fi, qui ens guia sempre és el cor i no pas el cap..Sempre es aixi.. ens agradi o no.. :)
Em costa afegir res que no hagis dit tu ja. Totalment d'acord en què la societat ens crea (en siguem conscients o no) un perfil a buscar i unes característiques que prenem com a "bones" o "ideals" per una parella (i passa també en moltes altres coses). Sempre penso que les noies acabem tenint un "complexe de princesa Disney" que ens costa d'assumir però és cert: sempre esperant el príncep blau que ens salvi de la buidor. I així una mica amb tots.
Però al final la gent acaba trobant la persona de qui s'enamoren i es trenquen totes aquestes teories. I suposo que això simplement s'explica perquè l'amor és un sentiment i per tant és irracional (tot i que pugui tenir alguna influència de la raó), però bàsicament està dins un lloc on les convencions socials no poden accedir, i és en el que sentim. El que sí que és cert és que segurament durant la teva vida et mouràs en uns llocs o altres i tendiràs a conèixer gent segons el que t'hagi marcat la societat i l'educació (entre d'altres), però el sentiment serà una cosa única que ningú t'haurà imposat, això està clar :)
Apa, després de tot aquest megarottlo, que vagi molt bé el final de setmana!! Un petó
Bueno, dir-te que, com sempre, bravo per la teva reflexió, em sorprens dia a dia. Jo sempre he dit que no has de buscar la perfeccio en la persona que tens al teu costat, sino algú amb qui facis un bon equip i puguis complementar-te.
un petó fort!
Ara estic a casa malalta i amb angines però m'he enrecordat del teu blog sense que tu m'ho haguéssis de recordar!!
^^
Un peto guapo!
Karam k profunds k estem noi...l'amor..és tant desconegut que et pot sorpendre quan menys tu esperes,amb ki menys t'ho esperes,amb la persona + o - adeqüada...trenkante els eskemes de ki tu pensaves k havia de ser ell/ella...xo akesta s la part maka suposo...nkara k inkontrolable x nosaltres,alhora ho fa interessant i amb ganes de saber +, i xk akella i no una altra...aix el destí! jeje
Va nar wai fito?¿
kuidat!!! Ptns
Mariona B