Un silenci més que mil paraules

1. Fet de no parlar, de callar. Guardar silenci. Rompre el silenci. Hi hagué un llarg silenci. 
2. Fet de no expressar algú el seu pensament amb paraules o per escrit. Fa dos mesos que no he rebut carta teva i m'estranya molt el teu silenci. Imposar silenci als calumniadors. 

La definició de silenci és clara, no? No parlar, no expressar pensaments, paraules. Però la varietat de silencis que poden arribar a donar-se és altíssima, infinita diria. Per moltes raons: on es produeixen, amb qui, quan, abans o després de què... . Suposo que tots recordareu algun silenci incòmode (després d'un comentari desafortunat), tranquil (després d'un llarg dia de colònies, estirar-se a terra a respirar aire fresc i una mica de pau), o algun moment que estàveu en un lloc adequat per arribar a escoltar el silenci (si no ho heu fet...feu-ho, a mi personalment em va impressionar). Però avui volia parlar-vos d'aquells silencis en els que es diuen moltes coses. No perquè deixis de dir-les, ja sabeu allò que diuen de que moltes vegades en un discurs és més important el que es deixa de dir que el què realment es diu, sinó per com criden els sentiments des de dins. 

És un moment prou intens, no? Dues persones, una al costat de l'altre, que no necessiten parlar per dir-se res. Que no tenen aquella necessitat de trencar-lo i posar-se a intercanviar paraules sobre del temps, o qualsevol altre tòpic. Que es podrien passar hores i hores així, i que se les passen. Tant se val que siguin les 4 de la matinada, o que faci fred, o que tinguin milers de coses a dir-se un a l'altre.  Potser és que en el fons aconsegueixen dir-se-les, no? No amb paraules òbviament, però si amb mirades, gestos, sospirs... . Els que els hagueu viscut, estareu d'acord amb mi en que pot arribar a ser un moment molt íntim, molt més que altres que aparentment també ho semblen. I pels que no ho hagueu viscut, sabreu de què parlo quan ho feu. 

Un consell. No ho feu sovint, contra més ho fas, més t'agrada. I pot arribar a ser una droga que et podria portar a deixar de dir moltes coses. Com sempre la clau esta en trobar l'equilibri.

Comentaris

Wonderwall ha dit…
A mi m'ha passat bastants cops això que dius i és realment gratificant. Fins i tot un dia em vaig plantejar que quan realment t'adones de què tens una relació estreta amb algú és quan pots estar-te en silenci amb aquella persona sense sentir-te incòmode. I crec que això passa perquè aquests silencis es converteixen en símbols de comprensió i de respecte. És a dir, us coneixeu prou bé com per saber que si l'altre necessita parlar ja ho farà però que callant també esteu consolidant tot allò que us uneix, que respecteu el que estigui pensant l'altre sense exigir més i us sentiu acompanyats només amb la seva presència...

Sí que es veritat que hi ha molts tipus de silencis, però realment aquests, els que parlen per sí sols, són els més interessants.

Està molt currat el text, sento no haver-te comentat abans! Un petó i bona setmana :)

Entrades populars