M'agrada
Un clàssic del Facebook, no? M'agrada. Un simple clic per demostrar a tothom qui ho llegeixi que estàs d'acord amb allò, per exemple: en Pepitu s'ha afegit al grup Me mare també es creu que he mort si no li agafo el mòbil. Clic, m'agrada. I l'altre persona, amb qui potser t'hi parles un cop al mes (si arriba), ja sap que compartiu el gust sobre alguna cosa.
Llavors, si és tant fàcil fer-ho...per què no ho diem més sovint? I òbviament no em refereixo al tot poderós Facebook. I tampoc em refereixo a dir-li a gent que ni et va ni et ve.
A tots ens agrada que ens facin saber que hem fet alguna cosa que ha agradat a algú altre. O a vegades tampoc cal que fem res. Un exemple, has d'anar a comprar regals per alguns amics i llavors al cap de les hores reps un: m'ha agradat passar la tarda amb tu. A qui no li apareix un somriure a la cara quan li diuen això? I el fet de dir-ho tampoc ha de significar res estrany, no cal buscar segons significats ni intencions amagades. Potser a vegades tenim por de dir aquest tipus de coses per si es poden mal interpretar, però justament és amb les persones amb qui tens més confiança i per tant menys risc de mal interpretació amb qui hauríem de dir-les més sovint. Hauríem d'aprendre a fer clic a la nostra vergonya, orgull, timidesa, (el que sigui!) i deixar anar més vegades un: m'ha agradat molt el missatge que m'has enviat aquest matí, o...em va agradar veure't tant contenta durant el sopar. Què costa això? Sembla que fer-ho pel Facebook i amb persones que fa potser mesos que no veiem ens és més fàcil que fer-ho amb algú a qui veus cada setmana i que saps que li agradarà sentir-ho. Hauria de ser al revés, no creieu? Tampoc estic dient de dir-ho a qualsevol ocasió que se'ns presenti, com totes les coses que es repeteixen, al final acabaria perdent una mica el sentit. Però si de tant en tant. És d'aquelles coses que no costen res i s'agraeixen de debò.
Comentaris
I potser perquè el facebook és un lloc on el dia a dia a fet que això s'entengui com una cosa habitual fa que ens faci menys cosa.
Tot i així, jo aposto per les paraules (escrites o verbals, pels valents), a provar de dir als altres que ens ha agradat (tot i que crec que també ho hauríem de fer amb allò que NO ens ha agradat...i segons a qui li resulta més complicat)...en fi, tan de rollo per dir que sí, que estic dacord amb el que dius, que hauríem de dir les coses que ens agraden a aquelles persones que sovint no els ho diem mai.
Apa, bon finde de festa major!Weah!
Apa segueix escrivint! mua*