Un pequeño cambio

Ahir vaig anar al cine a veure "Un pequeño cambio". Al principi de la pel·lícula el protagonista deia això mentre les imatges anaven reflectint amb escenes bastant quotidianes les seves paraules:

Miradnos, corriendo de un lado a otro, siempre con prisas, siempre llegando tarde. Somos la raza humana, siempre compitiendo. Aunque lo que más ansiamos en este mundo es conectar con otros. Para algunos eso ocurre a primera vista, es cuando sabes que lo sabes. Es el destino destilando su magia, y es genial para esas personas, viven en un cuento de hadas, van directos, como cuando viajas en un tren expreso. Sin embargo eso solo les ocurre a unos pocos, para el resto de la humanidad vivir es menos romántico. Suele ser complicado y liado, se rige por meteduras de patas y oportunidades desaprovechadas, y sobre todo por no ser capaz de decir lo que necesitas decir cuando debes decirlo, al menos así es como me ha ido a mi.

El cas és que l'argument és un pèl típic. El noi eternament enamorat de la seva millor amiga, ella buscant l'home ideal sense èxit i ell al seu costat sempre que l'ha necessitat. Ella decideix ser mare soltera, ell, tot i estar totalment en contra, "l'ajuda" a trobar un donant i ella marxa fora de la ciutat durant set anys. Torna, amb el seu fill, ell comença a notar certa complicitat amb el nen i acaba recordant que va reemplaçar l'esperma del donant pel seu. Al final de la pel·lícula, les seves paraules són les següents:

Miradnos, corriendo de un lado a otro, siempre con prisas, siempre llegando tarde, siempre compitiendo. Pero a veces las cosas se ralentizan lo suficiente y eso hace que todas las piezas encajen. El destino destila su magia y sientes que has conectado.

I amb tot això on vols arribar? Doncs...no sé si vull arribar a un lloc concret. Simplement tenia ganes de dir que aquestes coses passen. Arriba un moment en que les peces encaixen i pots viure allò que havies imaginat tantes i tantes vegades. Però hi has de creure i actuar, en el moment que tu mateix deixis de creure en allò que sents, o hi creguis però no actuïs, tot perdrà el sentit. Les coses no acostumen a venir per si soles.

I sí, teniu raó, és una pel·lícula i això de reemplaçar l'esperma que vol fer servir la teva millor amiga pel teu és un pèl exagerat, però per sort no cal arribar a aquests extrems per què aquestes coses passin. I qui encara tingui dubtes amb tot això, que em convidi a un cacaolat (ja sabeu que no prenc cafè) i li explicaré el que estic vivint.