Part I

Tothom qui entrava per primer cop en aquella tenda feia la mateixa cara. I aquesta es podria descriure com la cara que fa qualsevol quan li estan apunt d'explicar el final d'una història que no té ni idea de com acabarà. L'aparador potser ajudava a que la gent entrés d'aquesta manera. Eren uns prestatges d'una fusta vella i gruixuda, decorats amb uns mantells a quadres vermells i blancs on, al contrari de qualsevol aparador, no s'hi podia veure cap dels productes que s'hi venien a dins. No és que estiguessin buits, sinó que en els prestatges reposaven uns marcs de fotos on s'hi podien llegir petites frases escrites amb una cal·ligrafia que bé podria tenir més de cent anys. Frases sobre la vida, reflexives, algunes d'elles ja s'havien convertit en típiques. però per sobre de tot hi destacava aquesta: "aquí hi trobaràs allò que et falta i que només tu pots aconseguir".

Era una tenda petita, acollidora i el seu únic responsable era un home gran amb barba llarga i descuidada que quasi bé li amagava la boca. Desprenia saviesa i experiència quan intercanviava les poques paraules que la gent li aconseguia treure. Sempre restava callat, darrera del mostrador i només parlava per saludar i acomiadar als seus clients i per resoldre qualsevol dubte sobre els seus productes. Malauradament, pensava, això ho havia de fer massa sovint.

La gent entrava, i passejava pels escassos dos passadissos de tres metres de llargada que hi havia. I en els prestatges, només una infinitat de pots, tots ells de la mateixa mida i forma, col·locats i ordenats cuidadosament. Eren semblants als pots de les espècies. Però no contenien espècies, sinó sentiments.