Mode hibernació: OFF

Segur que els pocs que encara us deixeu caure per aquí de tant en tant penseu: l'Àlex ja s'ha cansat d'escriure! Doncs no! Ni molt menys! Segueixo tenint moltes ganes i ho trobo a faltar. Però no trobo els moments necessaris i quan els trobo no em surt res que em motivi. M'he posat a escriure en vàries ocasions la tercera (i possiblement última) part de la història que vaig començar al Novembre, però mai m'acaba de convèncer. Intentaré posar-hi fi en pocs dies per, qui sap, començar-ne un altre o tornar a escriure reflexions d'aquelles que de tant en tant m'entretenia a escriure. Per començar, us deixo amb un petit escrit que tinc guardat des de fa temps. A veure què en penseu.

Gelosia: emoció sentida per aquell que percep que altra persona dóna a una tercera una cosa que ell vol per a si (normalment atenció, amor o afecte). Es pot considerar a la gelosia com una mostra d'amor, al·legant que quan una parella sent gelosia és indicatiu que no existeix indiferència. Encara que també es poden considerar una mostra de desconfiança cap a l'amant. En alguns casos pot ser símptoma d'un complex d'inferioritat, alguns psicòlegs afirmen que la gelosia és l'exteriorització de la pròpia desconfiança o desamor propi.

Tot sembla anar sobre rodes però de sobte un comportament d'algú proper que per la majoria de gent podria semblar normal, et tira per terra la sensació d'equilibri de que gaudies. Els teus pensaments s'acceleren i un seguit de situacions fictícies i basades en la desconfiança comencen a aparèixer en la teva imaginació. Només en la teva imaginació. Sents ràbia, però és una ràbia bipolar, en un extrem la ràbia és pel que estàs veient, en l'altre és pel fet d'enrabiar-te per allò, saps que no tens cap dret a fer-ho però simplement et passa. Tot això et provoca un canvi d'humor incontrolable, de sobte tot el que t'envolta deixa de tenir importància, només estas pendent d'aquella situació que et trastoca. Intentes dissimular-ho, però notes que els altres se'n adonen, tot i que actuen com si no estigues passant res. Perquè realment no esta passant res. Saben el que sents, segur que a molts d'ells també els hi passa amb segons quines coses, i que és quelcom incontrolable. Però...ho és de veritat?