Part III

-Bon dia.

-Bon dia jove.

-Que em recorda?

-Doncs, la veritat es que no. La meva memòria ja fa uns anys que esta una mica atrofiada i mai se m'ha donat massa bé quedar-me amb les cares i els noms de la gent. Prefereixo quedar-me amb les seves històries i les coses que m'expliquen.

-Llavors, potser sí que em recordi. Vaig entrar a la seva tenda farà tres anys i alguns mesos. Vaig estar passejant i mirant els prestatges mentre vostè atenia a una àvia, Eulàlia crec recordar. Llavors quan em disposava a sortir de la tenda vostè em va parar preguntant-me si necessitava alguna cosa. Li vaig explicar que acabava de patir un desengany amorós amb el meu amor platònic i...

-Sí! I vostè volia odiar-la per satisfer el teu orgull, oi?

-Exacte.

-Ara ho recordo.

No hi havia ningú més als passadissos de la tenda. Un silenci va envair el local mentre l'home gran feia memòria sobre el seu primer encontre. El noi, encara no sabia ben bé què feia allà.

-Llavors, ja ha passat?

-El què?

-No li vaig regalar un dels pots de la tenda?

-Si.

-Doncs si em va fer cas, i els seus sentiments eren purs...crec que les coses ara mateix deuen estar bastant canviades amb aquella noia. Per què ha vingut sinó?

-Com ho sap?

-L'experiència m'ha fet aprendre a calcular bé els períodes de temps que calen perquè passin les coses.

No entenia perquè li havia dit aquelles paraules, però va seguir per posar al dependent en situació. Tot i que tenia la sensació de que a aquell home no calia situar-lo:

-Les coses entre la Clara i jo es van refredar bastant després de la meva declaració d'aquella tarda. Van passar uns mesos en que quasi bé no ens parlàvem, llavors mica en mica tot va anar tornant a la normalitat.

-Tenies el pot visible, oi?

-Sí, i no em pregunti per què. Aquell dia quan vaig arribar a casa vaig estar apunt de llençar-lo, però alguna cosa em deia que el guardés. I allà el vaig deixar a sobre l'escriptori. Però no l'he obert mai, així que no és vostè qui ha fet que les coses canviïn.

-Bé, tens part de raó. No he estat jo, has estat tu però gràcies a que has conservat el pot. Així, ara ja estas en la situació que volies?

-Sí, ara tot és perfecte, fa quasi bé un any i mig que estem junts. Mica en mica la nostra relació va anar madurant i de sobte va sorgir un sentiment més fort que l'amistat que ens unia. I espero que duri molt de temps. Però...no ho entenc, per quina raó diu vostè que tot això és gràcies a que he conservat el pot?

-Mira jove, a vegades no aconseguim arribar a certes coses fins que no aconseguim apropar-nos-les una mica. Suposo que quan veies el pot, et feia pensar en ella, no? Relacionaves directament la paraula amor amb la Clara. Doncs encara que et sembli una bogeria, d'aquesta manera, amb els teus sentiments, has provocat això que ara mateix vius.

Va restar pensatiu durant uns segons. Pensava que aquell home li estava prenent el pèl. Incrèdul, va seguir escoltant.

-M'has dit que l'Eulàlia era aquí el dia que vas venir?

-Si.

-Mira, ella comprava confiança per confiar amb aquells que l'envoltaven. Però realment era al revés. La confiança que ella comprava, provocava que els demés confiessin en ella. Entenc que et costi de creure però realment en aquest negoci no venc re. Els pots porten polsim de diferents tipus, colors, sabors, però en realitat són una espècie de placebo.

-Llavors, si tot això és cert...vostè enganya a la gent?

-Podríem dir que en certa manera, però hi ha moltíssimes coses en el mercat que enganyen més que això i son molt més cares. Quan haguessis pagat per tenir l'oportunitat de sortir amb la Clara?

- ...

-Doncs mira, aquí comprar aquell pot que et vaig regalar t'hagués costat poc més de dos euros.

-I com se li va ocórrer la idea de crear això?

-Diguéssim que, em va passar una cosa semblant a la teva quan era jove. Tot i que jo no tenia cap pot on pogués llegir una paraula que em recordés què havia de sentir. Simplement a la meva petita habitació tenia penjat un regal seu, i cada cop que el veia m'imaginava com podria ser la vida amb ella. Estava convençut de que tard o d'hora acabaria passant alguna cosa. I a tu t'ha passat el mateix, el fet d'estar convençut és el més important. Ningú no aconsegueix allò que vol si no esta convençut que pot aconseguir-ho.

Van estar xerrant durant una llarga estona. L'home li va explicar desenes de casos més en que els seus pots havien sorgit efecte, òbviament, no ho aconseguia sempre. Quan va sortir de la tenda i va girar el cap, va tornar a llegir aquella frase de l'aparador: "Aquí hi trobaràs allò que et falta i que només tu pots aconseguir". Un petit somriure va aparèixer en els seus llavis.