Colors
Aquest matí m'ha vingut al cap un pensament que sovint ocupa les converses que tinc amb mi mateix (diga-li reflexions): tothom anomena els colors amb el mateix nom, però....els veiem igual? Vull dir, jo vec els colors amb el mateix to que tu o que una persona de Madagascar?
Intentaré explicar-me amb un exemple gràgic:
Tu veus les coses amb els colors de la foto de l'esquerra, jo amb els de la dreta. Si des de petits, a tu i a mi ens han ensenyat que el color del simpàtic camaleó és verd (fosc i clar), els dos sabrem distingir aquests verds a qualsevol lloc on es manifesti, però tu i jo veurem el món diferent jo veig el color verd com un color al que tu li dius lila (si és el verd clar) o rosat (si és el verd fosc), però per mi els colors del camaleó segueixen essent verds. Igual que tu veus a la pobre mosca de color blau, i jo també!! Perquè a mi m'hauràn ensenyat que el color de la "meva" mosca és el color blau. I no em malinterpreteu, no estic parlant de daltonisme ni res que se li assembli. El daltonisme només és la incapacitat de distingir o percebre dos colors. A un daltònic li passaria el mateix si tota aquesta parrafada tingués una mica de raó.
Bé, perdoneu la meva ignorància si això esta demostrat, suposu que si. Però tot i que estigui demostrat, potser hi ha persones que sí que veuen el món de colors diferents el que passa és que potser ni ells ho saben.
He pensat que seria una bona reflexió per publicar en aquest racó que tinc més que abandonat. Fa gràcia que la última actualització sigui de fa tot just un any.
Comentaris
Espero que tot vagi bé!
Un petó desde Parets ;)
Gràcies i a veure si és veritat i reinicies el teu blog. Que el tema de les malalties i els síndromes estranys era molt interessant.
Jo de moment he fet un petit intent per tornar a escriure. A veure si no queda en això.
Petons!
He de dir que aquest text dels colors m'ha agradat molt! És curiós, pq el llegia i a part de interioritzar el missatge que volies donar sobre els colors, he pensat en la quantitat de coses q es podrien aplicar a això de com veiem les coses cadascú. No sé si m'explico... Ha estat una setmana dura, en que el divendres semblava no arribar, i em quedo amb una bona sensació abans d'anar a dormir després d¡haver llegit el teu text.
Un petó de bona niiiit!