Capítol 11

Surto de casa. De camí vaig pensant com li plantejaré les preguntes al Jordi, però la confiança que tenim m'ajudarà a ser directe i a no haver-me de fer gaire pesat, o almenys això espero.

(...)
-Bueno, deixem de parlar de coses vanals i anem al grà; explica'm què va passar durant aquells dies a Bonestarre...
-Doncs tampoc et puc explicar massa cosa Àlex, l'únic que recordo extrany es que estaves bastant poc sociable i tenies llargues converses per el mòbil que per les teves reaccions no debien ser gaire agradables.
-Però va ser durant tots els dies? o només cap al final? o què?
-Nono, desde el principi. Bé, recordo que només entrar al cotxe a mig matí quan ens posàvem de camí em vas comentar que ella havia estat a casa teva aquella nit i que estaveu molt bé. Però al vespre següent va ser quan crec que va començar el mal rollu, que va durar fins que vas decidir baixar cap aquí tu solet a mitja nit i que va tenir les conseqüencies que els dos ja sabem.
-I per casualitat no et debia dir el que em passava, oi?
-Nop...ja et dic que no estaves per gaire conversa. Un parell de cops vaig intentar preguntar-te però diguessim que te la sudava tot...
-Cullons...que borde... .I què en saps actualment de l'Ona? M'ignora completament...
-No hauria de dir-te res, perquè vam preferir que passés una mica de temps abans de dir-t'ho, però potsé ja és hora...
-Cla que és hora! Porto desde que vaig sortir del coma preguntantme on és, que fa i perquè no contesta a les meves trucades, les meves cartes o els meus missatges. No recordo que és el que ens va fer trencar, i cada dia quan vaig a dormir em passu més de mitja hora pensan-t'hi. Ningú m'ha parlat d'ella, a part de la Gis, tothom mira al terra quan els hi pregunto i intenten canviar de tema...així que vols dir-me d'una vegada que ha passat?!
(...)