Capítol 14

(...)

-Sí, és ella....bé, a qui et refereixes?
-Com si no ho sapiguessis
-Que insinues amb això? -vaaaaa, deixa de parlar per el mòbil i entra d'una vegada!
-Ves home, no la fagis esperar.
-... Ona, la feina. L'agafaràs?
-M'ho estic pensant. I veient que si marxo certa persona estarà encantada de cuidar de tu...
-Eieiei, però què et passa?!
-Com que què em passa? Els dos sabem que tu i la Cora us porteu un rollu molt extrany quan aneu beguts...i pel que em vas explicar més d'una vegada us havieu embolicat...
-Ja tornem amb el mateix de sempre...
-No Àlex, amb el mateix de sempre no. Ella et vé a buscar perquè entris a emborratxar-te quan sap que molt probablement estas parlant amb mi per telèfon.
-A cla...ara es adivina...
-Mira, més val que deixem la conversa aquí per avui.
-Nono, parlem-ne. Fa més d'un any que va passar això amb la Cora.
-I perquè dorms a la seva habitació?
-Perquè ella ha sigut l'última en arribar i només quedava un llit lliure. I com ho saps tu això?
-Abans he parlat amb el Jordi.
-Osigui li has preguntat que si ella estava aquí, i amb qui dormia i tal...ho trobo molt normal.
-No comencis amb les teves ironíes...
-Doncs no comencis tu amb les teves paranoies.
-Mira, estava una mica rallada per això de la feina, i a sobre vec que tu i ella us ho esteu passant bé...perdona que em monti paranoies.
-No l'acceptaràs, oi? Quan has de dir alguna cosa?
-Demà a la nit, i marxaría d'aquí tres dies.
-Ona, que no estem parlant de Tarragona, estem parlant de Dublín e...que nose ni on està exactament, Escòcia?
-Irlanda
-Si fa no fa...
-...
-Bueno, vaig cap a dins...
-Això, que t'esperen.
-No hi tornis
-Parlem demà. Bonanit

<<<<<