Capítol 25

Arribem al seu pis. Durant tota aquesta estona casi no ens hem dit res, només jugàvem amb aquell parell i ens dedicàvem alguna que altre mirada acompanyada d'un somriure. Crec que cap dels dos vol trencar aquesta mena de bombolla que petarà quan comencem a tractar de segons quins temes. M'acompanya a l'habitació on passaré la nit;
-Bé, estàs a casa teva. Si vols agafar alguna cosa de la nevera, tu mateix. Vaig a donar-me una dutxa ràpida.
-Val...
Em preparo una mica el llit, tot i que no se si dormiré massa. Crec que serà una nit llarga amb tots els temes que tenim pendents. Mentre passejo pel pis per matar el temps, passo per davant la seva habitació. La porta mig oberta em deixa veure un quadre bastant gran penjat a la paret amb tot de fotos. M'arrisco a entrar per mirar-lo més detingudament. Son fotos amb la colla i de la família, però em sobta una que esta situada al centre. Sortim nosaltres dos. Diria que és del dia de la Mola, quan estàvem junts, curiós que estigui just al centre...
-Tant xafarder com sempre eh Àlex...
-Mmmm...si, jeje. Ho sento, he vist fotos i m'ha picat la curiositat.
-Tranquil, pots mirar-les tant com vulguis, coneixes a tots els que surten. Tot i que ara m'haig de canviar...
-Sisi, ja surto...
(...)
-Bé Ona, portem estona parlant i crec que seria hora de començar a tocar algun tema una mica més intens.
-Sí, tens raó...
Silenci. Cap dels dos vol començar a parlar. Ella dóna el primer pas, em mira fixament i em pregunta:
-Què t'ha fet vindre aquí? Des de que t'he vist, m'he contingut a fer-te aquesta pregunta però crec que la por de que la resposta no sigui la que espero m'ho impedia.
-I ara ja no tens aquesta por?
-Sí. La segueixo tenint, però no puc aguantar més, necessito saber si és per el que jo crec.
-Molt em temo de que no és així, -el seu rostre canvia, posa cara de decepció, de pensar "clar que no és així, hagués sigut una bogeria..."- he vingut perquè vaig llegir la teva nota al llibre de la Gis.
-Veus...per això tenia por a fer-te-la, no havia de passar així Àlex! Sabia que tot el tema del somni era massa perfecte...
-Ei ei, tranquil·la... -poso la meva mà sobre la seva intentant calmar-la- no se ben bé com continua aquest somni després de que jo em desperti, però estic aquí, estem bé, no ha de significar res el fet de que el somni de la Gis no s'hagi complert.
-Ho sé, però m'havia imaginat tants cops aquell moment que m'ho estava començant a creure. Avui quan t'he vist al parc, alguna cosa m'ha fet pensar que les coses no havien anat com esperava.
-I com és com havien d'anar? Quina es la continuïtat d'aquell somni?
-Doncs representa que després de que el noi del somni despertés amb la presència de la seva ex a l'habitació, perdien el contacte entre ells. Fins que un bon dia, el destí feia que la noia trobés uns escrits per internet del noi que feia que tornessin a estar junts. Al principi em va semblar que aquesta noia no estava massa bé del cap. Però, un dels dos cops que vaig anar a casa els meus pares, vaig decidir passar a veure't. Suposo que les ganes de que tot tornés a la normalitat, superava el meu malestar per tot el que va passar amb la Cora abans de l'accident. I aquell dia vas despertar. Llavors vaig tornar a veure a la Gis per dir-li que no t'expliqués res del somni, que si havíem de tornar a estar junts, que havia de ser d'aquella manera, i la resta ja la saps. De fet als pocs dies de tornar de veure't vaig començar a escriure un bloc, imagina't com estava.
-Què complicat tot plegat...
-Si, però he estat una imbècil pensant que tot això podria passar de veritat.
-Qui no estigui disposat a fer bogeries, no mereix enamorar-se...
-Cert...
Els dos ens quedem pensant en aquestes últimes paraules. Crec que han estat una mica precipitades, tant per part meva, com la seva afirmació...vol dir que encara sent alguna cosa per mi?