Hacia Rutas Salvajes
Deixar-ho tot, la família, una carrera acabada de manera excel·lent, donar un munt de diners estalviats, i endinsar-se en un viatge en busca de si mateix i de l'harmonia amb la naturalesa. Aquest és de manera molt resumida l'argument de Hacia Rutas Salvajes (Into the Wild) de Sean Penn. Una pel·lícula basada en un llibre de mateix nom que alhora esta basat en les notes del diari de viatge de Cristpher McCandless. Per tant, sí, esta basada en una història real.
Aquest noi va tenir el valor de fer el que potser a molts de nosaltres se'ns ha passat pel cap alguna vegada, jo recordo haver comentat : Si tingués els diners suficients, em compraria una illa deserta i m'aniria a viure allà, de la natura, sense haver de treballar per ningú i dependre de ningú. Potser aquesta opció és una mica covard, en una illa deserta pots controlar més o menys el que habita en ella i el fet de tenir molts diners et dona la tranquil·litat de quan et faci falta poder-los fer servir. Però...deixem les paranoies meves per un altre ocasió. La forma en què esta narrada, la banda sonora, els paisatges, els pocs diàlegs que apareixen però que tenen una gran profunditat....fan que els 140 minuts que dura la pel·lícula vagin passant amb el desig de saber si després de tot, ha trobat el que buscava. Molt recomanable.
"No necesariamente lo importante en la vida es ser fuerte, sinó, sentirse fuerte, medir tu capacidad"
Comentaris
Com veieu, aquest any intentaré anar penjant comentaris sobre toootes les pelis que vagi veient. No prometo res, però és algu que de tant en tant em venia de gust fer. Ara començo!
És una crítica personal eh! Per tant criticable també, jaja. Així que endavant :). Suposu que a mida que en vagi fent més, aniran guanyant en qualitat, jeje.
Doncs...després d'aquesta lleu divagació...me'n torno a les corbes de la demanda i la oferta, i...él finançament del sistema de salut,...xD
Que vagi b la setmana i sort amb els exàmens,
muuuah*
però estic totalmnet d'acord amb l Marta, no és fàcil i segur k al final trbes a faltar les coses k has deixat enrera! aixi k sí, seria temporal! jo la volta al mon la faria amb més temps!!! jejeje :p
Apa gent k vagi de conya la setmna i k vagi be l'estudi i els exmns!ànims a tots!
Que dir de la pel·licula.. és impressionant...Deixar-ho tot enrrera, els estudis, la famila, els amics, la comoditat.. i tot per anar en busca d'una cosa, trobar-se amb si mateix i tenir la pau interior que tan busquem. Quan la vaig veure, lo únic que sabia era això, que s'anava a viure a la naturalessa sense cap ajuda ni res, però, no m'imaginava per res del món que em trobaria amb algo així.
T'anadones que no som re, que hi han moltes forces fora que ens superen i ens guanyen, i que nosaltres, els humans, sense l'ajuda de totes les maquines i dels diners, sobretot dels diners, som una petita part del món, tan petita que en qualsevol moment se'ns poden menjar. Som insignificats. A tota la pel·licula li afageixes la BSO i pf...la fa encara millor... és tan encertada.
És digne d'admirar aquest noi, Christopher McCandless, tothom diem aixo de marxar, però ningú, o molt poca gent, estaria disposat a endisar-se en aquesta aventura que mai es sap com pot acabar... I una cosa encara més dura, tenir la sang freda de deixar la familia sense pensar en com poden estar per no saber absolutament res de tu..
Molt encertada aquesta entrada, sens dubte, un cop has mirat la pel·licula, et fa pensar en tot el que tens...
La veritat que sí s'ha de tenir valor de passar de les paraules las fets (com el teu propòsit jajaj :P) i atrevir-se a fer coses com aquest noi. Com dius tu, si hi hagués pasta ho feiem. Però crec que no cal ser tan exòtics com per anar a una illa o a la selva, però segur que no costa tant retirar-se 15 dies a la muntanya a pensar. Però sembla que hi ha massa coses que ens lliguen aquí, o potser només és el que volem creure. Un petó!
Tan sols ganes i, perquè enganyar-nos, molt valor per a deixar les coses que ocupen els nostres pensaments a diari de manera inconscient...
Té molt bona pinta, la peli.
Prenc nota.
Espero veure una nova entrada aviat!
però com va escriure abans de morir.. LA FELICIDAD NO ES COMPLETA SINO ES COMPARTIDA....digne d'admira aquest senyo