Jeux d'Enfants

Jeux d'enfants, o Quiéreme si te atreves (un altre dels molts lluïments en traduccions dels títols al castellà o l'anglès Love me if you dare) és una bonica història d'un joc. Un joc que comença entre un nen i una nena quan els dos encara són massa petits i ignorants per analitzar les conseqüències que pot arribar a tenir. ¿Cap ou pas cap? ¿Capaz o incapaz? Tant senzill com això.  Un exemple:

-Una hora a la pata coja ¿Capaz o incapaz?

-Capaz!

I quina recompensa té aconseguir el repte posat per l'altre? Doncs rebre i tenir en possessió una bonica caixa metàl·lica d'aquelles antigues. Una caixa amb un valor sentimental especial per ells dos, una caixa que representa l'amistat entre els dos nens, el nexe, allò que els fa diferent a la resta. És el seu joc i ells dos son els únics participants encara que a vegades altres persones surtin perjudicades per els reptes que es posen, i la caixa és l'objectiu.

Però aquets motius van canviant amb el temps al mateix ritme que canvien els reptes que es proposen un a l'altre. Són més perversos, més arriscats. Igual que quan eren nens tenien la necessitat de jugar per evadir-se de la fosca realitat que els dos patien, ara tenen la necessitat de jugar per seguir vivint un a prop de l'altre, i el joc és l'excusa per fer-ho i per no lluitar contra el seu propi orgull, sincerar-se un amb l'altre i poder deixar de fer les bogeries que fan per posseir la màgica caixa.

Personalment és una pel·lícula que em va fascinar. L'estil de narració que recorda a Amelie (tot i que el guió esta escrit d'abans), el toc especial que li trobo al cine francès, la banda sonora (ocupada en gran part per varies versions de La Vie en Rose), i el final, li donen un encant que la fa diferent. Molt recomanable.