Pensar Menys, Actuar Més
Aquest és un dels meus propòsits per aquest any. Dic un dels meus, perquè hi ha algun més, però són més superficials.
I per què això de pensar menys i actuar més? Doncs molt fàcil, perquè a vegades em dono compte de que penso massa les coses. Penso massa en les conseqüències que pot tenir actuar davant d'una situació, d'un sentiment... . Reflexiono i analitzo les possibles realitats que esdevindran després, les bones i les dolentes. Segurament es tracta d'un sistema de defensa per evitar mal rotllos, sorpreses inesperades, per no emportar-se decepcions...però també és una barrera. Una barrera per saber què és el que podria haver passat, mai és el que podria haver passat. Perquè ho sigui t'hi has d'arriscar però llavors ja no és el que podría haver passat, el condicional desapareix i passa a ser real i això és el que a vegades m'espanta. Una barrera per viure noves emocions. Molts cops, intentant aconsellar a algun amic/amiga, els hi he dit allò de: és millor fer-ho i lamentar-se, que no fer-ho i lamentar-se, potser aniria essent hora d'aplicar-m'ho.
Una noia que treballava aquí al costat de casa meva a un centre d'aquests que fan massatges i que per tant no em coneixia de res, em va fer una petita demostració de reiki (després de fer-me el massatge que me mare m'havia regalat) i em va dir que tenia els peus molt freds i això volia dir que potser avegades era massa racional (no recordo ben bé com m'ho va dir, però venia a ser això). Vaig estar pensant en aquestes paraules varis dies, no se perquè però ens vam entendre molt bé l'hora i poc que vam compartir a la sala de massatges, em va explicar algunes coses de la seva vida personal, suposo que ella també se sentia agust. La vaig veure alguns dies més tard, tenia ganes de dir-li alguna cosa, però pensava: ja no es deu recordar de mi; només vaig ser un client més amb qui va parlar una mica més del compte; demà, si la vec demà li dic alguna cosa... . Potser si no hagués pensat tant i hagués actuat més l'hagués arribat a conèixer una mica i ara hagués hagut de posar algun altre exemple.
Comentaris
Em sembla bé aquest propòsit, sí que és veritat que a vegades parlem molt d'idees, de conceptes i aconsellem però després no ens apliquem el mateix a nosaltres mateixos. Igualment no crec que la prudència i el pensar fredament siguin defectes, tot el contrari, el que passa que a vegades és bo també deixar-se dur pels sentiments i les emocions.
Vas dir que diguéssim un propòsit, el meu en aquest cas és el contrari del teu: pensar més abans d'actuar. Això ens passa a les persones massa impulsives jaja.
Apa, un petó i que segueixi bé el començament d'any (i a estudiar força!)
El meu proòsit és "riure més i plorar menys"...i és un càntic a l'alegria!! jeje No perquè sigui una perosna melancòlica (que a vegades si) sinó perquè (altre cop)...la vida és massa curta i nosaltres tant efímers que millor que la disfrutem al 100%.
Plorar...tmb va bé, però....no tinc clar fins a qui punt és productiu.
En fi, me'n torno a l'estudi. Crec que és una molt bona entrada. I...ja saps, entra a la tenda i diga-li alguna cosa a la professional que et va fer el massatge ;)
Que vagi bé el finde,mua*
Li diria alguna cosa, però fa temps que ja no treballa aquí la noia dels massatges...així que no puc dir-li res, jeje.
El propòsit que he triat per a compartir aquí el vaig pensar a partir d’una frase de "Revolutionary road" que diu així:
"Saber lo que tenemos. Saber lo que necesitamos. Saber de lo que podemos prescindir..."
En resum, saber fer un balanç correcte (tant racional com emocional) de tot el que ens envolta. No donar-li una importància excessiva a coses que en realitat no la tenen i preocupar-se per aquelles que realment determinen els aspectes transcendentals de la meva vida.
P.D: No abandonis a més noies del reiki, ni a les que passin per davant de casa teva quan esperes al jefe, ni a la resta de coincidències que puguis trobar al llarg del camí o que tu mateix creïs!
Una abraçada*
Bon propòsit. Si pensem massa, no construïm present, i si no construïm present, no construïm futur. Ara toca fer, sí, però també és necessària aquella reflexió ben entesa que basteix d'emoció i força les nostres actuacions.
Oriol G.V.
M'agrda el teu propòsit i potser tmb mhe l'hauria d'aplicar una mika...hi reflexionaré! de fet més d'un cop alguna persona (k tu i jo coneixem) m'ha dit el mateix.
wenu...el meu propòsit...doncs passar una mika dels comentaris dels altres i anar una mika més a la meva xk l final ki ho passa malamnt sempre és el mateix.
wenu ànims per l'estudi i k vagi be la setmna!!
La primera unió és la ciutat. Els dos som de Terrassa, i ha estat gràcies a aquesta coincidència que he començat a llegir el teu blog.
També es podria dir que... en fi, la passió per l'escriptura és quelcom insubstituible... suposo que m'entendràs.
Bé, res més. He sentit una irrefrenable temptació de dir-te això. M'agrada el que escrius.
Cuida't!
M'agrada molt el teu propòsit. Les coses s'han de pensar, però amb moderació, si no segur que ens estem deixant experiències noves pel camí.
El meu propòsit per aquest any l'enfoco més en l'àmbit professional. Començar uns nous estudis!I avançar!
Res més, esperoe stà inspirada per comentar la pròxima entrada ;)
Un petó!
S'ha de ser més arriscat, però les pors és una cosa que a persones com nosaltres ens frena molt.
Aquí queden apuntats perquè ningú se'n oblidi! :)