Tinc dues notícies, una bona i una dolenta: quina voleu primer? -La dolenta, sempre primer la dolenta! Doncs, la dolenta és que tinc ganes d'escriure i després d'aquestes línies potser cau alguna reflexió si la inspiració i el temps (que no el clima) m'ho permet. La bona, és que de moment no surt res bo per la història. He intentat tres o quatre cops tirar endavant amb el segon capítol, però no em convenç res del que surt. Potser és que directament és la història la que no em convenç, o que veig massa complicat plasmar en uns quants capítols el que vull fer-vos veure, o que és difícil fer-ho de manera que jo gaudeixi escrivint i vosaltres llegint...faré algun intent més, però si segueix la meva sort potser l'abandono.
-Crec que has confós termes...has dit la bona en el lloc de la dolenta i al revés- Ah! sí, tens tota la raó. Però segur que des d'algun punt de vista ja és correcte tal i com esta. Algú que odiï haver de llegir entrades segur que esta d'acord amb la meva valoració de les notícies. Sempre hi ha els dos punts de vista, bo/dolent...què és què? Per algú, una bona persona serà qui ajudi als altres, per algú altre no serà tant bo si els ajuda malament o si ho fa d'una manera difernt a la que ell faria. Sempre hi ha aquell punt de subjectivitat del que costa tan desfer-se per valorar segons quines coses. Igual que "siempre hay un pez mas grande" (ara mateix no recordo a quina peli vaig sentir-ho, però quina gran veritat!), sempre hi haurà algú que allò que tu dius que és blanc, ell diu que es negre. I l'hauràs d'acceptar, perquè potser la seva experiència, i el seu punt de vista son molt diferents al teu. No la compartiràs, no. Però qui et mana a fer-ho? Sempre que hi hagi motius raonables, cadascú mira de fer valer els seus arguments per defensar la seva posició. Igual que en una partida d'escacs cada bàndol juga i sacrifica les seves peces com vol, però en el fons els dos busquen el mateix: salvar al rei.
Empatia senyors, posar-se al lloc de l'altre és la clau per entendre moltes coses. Clar que sempre n'hi haurà algunes que no s'entendran mai.
Comentaris
Tothom té punts de vista diferents, maneres de pensar diferents, inclos davant d'un mateix fet, objecte, situació...com vulguis anomenar-ho.. Però.. Això es el que realment ens diferencia de tots els demes que ens rodejan, és l'única cosa de la cual pots presumir de tenir tu, o cualsevol altre persona, LA TEVA MANERA DE PENSAR. Pots ser igual fisicament, que tingueu ideals similars, inclos massa similars, però sempre hi haura algun fet que faci que aquelles dos persones (o tres o les que siguin) tinguin una petita i no molt sonada disputa. I, tot i que no estiguem gens d'acord amb lo que aquella persona esta defensan.. Desprès, de camí a casa li dones voltes (qui no ho fa això de pensar mentres està tot sol sobre coses que li han passat fa re?) i et fa veure les coses d'altre manera, potser no ho acabes acceptant del tot (tu tens els teus ideals i teoricament els has de mantenir) però, si qe ho veuras d¡un altre manera. En aquell moment no t'estas "enfrentant" aquella persona intentant defensar el que tu penses, per tant, la ment la tens més oberta alhora de que entrin informació nova... I llavors ja no penses..."Quin disperat pensar això!" sino..."Bueno...potser algo de rao si que en té, tot i que jo no ho estigui d'acord"
...ben curiós el món de la ment..
PD: m'hauré d'acabar fent un blog d'aquest pq estic farta de posar sempre el meu nom abans de publicar-ho jajajaja
I com saber si una cosa és bona o dolenta?
A vegades simplement depèn del moment de la vida en que t’enganxa. Tot és relatiu. És com quan algú et diu “això no et convé”, en què es basa? Per què ens atrevim a fer sentències d’aquest tipus? Suposo que segons les bones o males experiències que haguem anat acumulant al llarg del temps. Però per moltes coses que haguem vist encara ens en queden tantes per veure que no té sentit pensar que les coses només poden passar tal i com les coneixem nosaltres.
M’ha agradat la reflexió, hauria d’haver escrit un pergamí amb tot aquest rollo!
Sobre lo de la història no l’abandonis, ella no ho faria! Jajaja No,no però vinga ànims amb la imaginació per plasmar-ho a la pantalla de l’ordinador, tu pots!
Per acabar només deixaré una frase referent al tema central de l’entrada:
“No es verdad, ni es mentira, todo depende del color del cristal con el que se mira”
Un petonàs! I que acabi bé la setmana laboral :)!
Empatia...gran paraula que no sempre l'aplikem!!! ho hauriem de fer molt més!!
Apa bona setmna! muaa**
M'agrada el tema de què parles, a més és força delicat, perquè ja només en els comentaris del blog passa això que tu dius, cadascú dóna la seva opinió i segur que mai no estarem d'acord del tot ni pensarem igual.
Però ben mirat aquesta és la gràcia, cada persona és un món i veu les coses, les aprèn i les assimila d'una manera. A vegades toparem amb gent que pensa semblant però també amb gent amb qui tot es capgirarà. Així que tens raó, mai podem saber del tot quina és la veritat, sempre dependrà del punt de vista amb què es miri. I sinó mira els polítics com juguen amb nosaltres xD Però bé, la gràcia està en el que ens diuen sempre al cole: "aprendre és ser crític", contrastar, donar-li voltes a les coses fins que creiem que ens aproximem una mica a la veritat.
Així que qui cregui que discutir no és bo està ben equivocat ;)
Un petó i bona setmana!