Aprendre a sentir?

Qui ens ensenya a saber aquelles coses que ningú ens pot ensenyar? Em refereixo sobretot als sentiments. Com sabem que estem enamorats, si no hi ha un termòmetre que t'ho pugui confirmar? I no només enamorats, sinó amb l'odi, l'enveja, l'empatia... . 

Aprenem a fer totes aquestes coses de manera natural. Ningú ens diu mai com hem d'estimar, o odiar a una persona. Igual que fan amb les matemàtiques, les llengües, a l'escola no ens donaven un quadern de la lliçó enveja, amb tot d'exercicis i activitats per fer i poder-te valorar. Són coses innates que amb el pas dels anys anem descobrint i aprenent i que son totalment subjectives. Per tant crec que és bastant inútil entrar en comparacions sobre qui estima/odia més alguna cosa, o alguna persona. Perquè mai podràs posar-te totalment al cos de l'altre i sentir el que realment sent ell envers allò. A vegades poden haver gestos, fets, que podrien indicar que el protagonista d'aquests té un sentiment d'odi, per exemple, molt més gran que algú que esta callat al racó. Però no té per que ser sempre cert. L'exageració, la situació, el voler aparentar, porten a la gent a comportar-se diferent davant de qualsevol cosa. Em jugaria el que fos, que si tinguéssim manera de mesurar-ho, el que crida més, no sempre és el més indignat. Potser crida perquè és la seva manera de ser, perquè ho necessita, o perquè simplement vol aparentar.

No tothom té estudis, perquè no tothom ha tingut el privilegi d'anar a l'escola. Però tothom té sentiments. I al cap i a la fi, son els que ens mouen per viure, són el que realment importa. Per tant crec que hem d'anar amb molt de compte a l'hora de valorar aquest tipus de coses. I com veieu, és molt complicat, perquè jo en aquestes línies ja ho he fet vàries vegades.

Comentaris

Cris ha dit…
Àlex!

M'has deixat impressionada amb aquest escrit. Em quedo amb : "Tothom té sentiments. I al cap i a la fi, son els que ens mouen per viure, són el que realment importa."

No deixis mai de maravellar-nos amb els teus escrits.

Bon cap de setmana!

Cris
Glo ha dit…
estic totalment d'acord amb aquestes linies!

bona setmna!
Wonderwall ha dit…
Hola Alexis!

Sé que comento una mica tard però és que m'agrada molt aquesta entrada i no volia passar-la de llarg.

Estic molt d'acord amb tot el que dius, els sentiments són l'única cosa que s'escapa de la raó, del coneixement, ho tenim i punt, i això ho fa molt especial. Independentment de la inteligència, educació, lloc, raça, etc, tots som igual de capços de sentir.

Haig d'afegir que, tot i així, pel fet de tenir sentiments per naturalesa no fa que sapiguem gestionar-los com cal. Igual que és bonic el fet d'enamorar-se i que ningú t'hagi d'ensenyar com fer-ho, també és bo que aprenguem a controlar tot allò que ens enrabia o ens fa actuar malament (enveja, prepotència, gelosia, etc...).

Un petó, que vagi bé!

Entrades populars