Cast Away
Náufrago. Una pel·lícula que molta gent troba aburrida, monòtona, però que a mi personalment m'agrada. M'agrada perquè va ser la primera que casi em fa plorar, i perquè penso que té dos moments molt emotius en els quals a mi personalment se'm fa un nus a l'estómac. Us deixo un petit discurs (si teniu altaveus...poseu de fons aquesta cançó: Cast Away Soundtrack)
Los dos echamos cuentas. Kelly llegó a una conclusión: supo que tenía que olvidarme. Y yo también: ...que la había perdido. Porque nunca podría salir de aquella isla, moriría allí totalmente solo. Me pondría enfermo, me haría daño con cualquier cosa. Lo unico que podia elegir, lo único que podía controlar, era el cómo, el cuándo i dónde iba a pasar. (...) Fue entonces cuando una sensación me envolvió como una cálida manta. De algún modo entendí que tenía que sobrevivir, como fuera. Tenia que seguir respirando, aún sin motivo para la esperanza. La lógica me decía que no volvería a ver este lugar de nuevo. Y eso es lo que hice, sobreviví, seguí respirando. Y un día esa lógica resulto estar equivocada porque la marea trajo una vela con que navegar. Y aquí estoy, de vuelta, en Memphis, hablando contigo, tengo hielo en mi vaso... . Y he vuelto a perderla otra vez. Estoy muy triste por no tener a Kelly, pero me alegro de que estuviera conmigo en aquella isla. Y ahora sé lo que debo hacer, seguir respirando, porque mañana volverá a amanecer y quien sabe que traerá la marea.
Comentaris
Les il·lusions i l'esperança són la base de tot, la motivació per viure, i crec que el fragment ho vol expressar de la manera més clara i radical possible: un home sol que vol sobreviure sigui com sigui perquè té un motiu més fort per voler tornar. I si no fos per aquesta empenta mai hagués arribat la sort de la vela per tornar. I tot i no aconseguir el que anhelava és per aquest motiu que està viu, així de la mateixa manera que l'esperança li va dur sort un cop, si en segueix tenint mai sap si al final aconseguirà el que desitja.
Si no creiem que és possible aconseguir el que ens proposem segur que no podrem tirar endavant, com tu dius.
Un petó :)
Crec que el lema de seguir endavant és el que intenta transmetre, com ja has dit...bé perquè toca i no ens podem qdar estancats, bé perquè demà ens pot passar alguna cosa increïble que farà girar la nostra vida o bé perquè només tenim una vida i s'ha d'aprofitar al màxim, explotant-la a cada instant, lluitant fins al final i superant els obstacles....
En fiiin, alex, que tinguis bona setmana...mua!
Totes les entrades mlt i molt interessants, pero estic dubtant entre dos...nosé si quedar-me amb la dels somnis...que deu nidó el tema lo ampli que és...crec que ens podriem passar hores i hores parlant sobre el que es real i el que es fictici.. i el Silenci! allò que sempre ens acompanya en moments que menys esperem ocom dius tu, enmoments que més necesitem...Bones reflexions Alex, et felicito;P
Sobre aqesta entrada...GRAN PELI!! Molt gran!! i gran Tom!! si senyor! i t'he fet cas amb això de llegir el text amb la cançó de Cast Away de fons...i t'he de dir que em pensava que era un altre, que també es titula així...ja et diré qina es..M'ENCANTA!!
però bé...anem per el toca!!
La lògica, algo que utilitzem sempre per resoldre tots els problemes que ens venen, directament o indirectament, però sempre ens treu dels apurus més grans... però... no es gaire fiable...sempre podem pensar una cosa pq seria lo més lògic i desprès passa totalment lo contrari, per això estic d'acord en que ens hem de deixar portar, fer le que creiem que sigui necessàri, amb o sense motiu, i deixar fluir tot allo que ens ve.. Al cap i a la fi, poder al principi no ens ve res de bo ni de nou, pero sempre a la llarga en ve algo que ens sorprendrà a tots:)
que tinguis bona setmana noiet!!
Un petunet!