Reflexió XVI
El temps posa cadascú al seu lloc.
La frase recurs dels que volen animar a algú i no saben ben bé com fer-ho o pels que s'ho diuen a ells mateixos i s'ho creuen de debò esperant que amb els anys es trobin en la situació que ara mateix desitgen.
I com coi podem saber quin és el lloc de cadascú? Qui tria aquest lloc? El seu lloc vol dir el lloc que es mereix? Perquè aquesta és la nostra intenció al dir-la, oi?
La veritat és que sempre que algú m'ha dit aquesta frase, he pensat que me la deia per donar-me un copet a l'esquena com dient: no et preocupis, les coses aniran millor d'ara en endavant. I llavors pensava: home clar, millor que ara segur que aniran. I que consti que jo també l'he fet servir per algú que necessitava escoltar-la. Però, ens la creiem? Jo personalment no. Bé, no en el sentit i amb el rerefons que la diem. Això que deia de si el lloc és el que realment es mereix. I no sempre li dius directament a la persona que ho escolta, sinó referint-se a un tercer. I si és així ho dius pensant que ara mateix té més del que es mereix, i amb el temps acabarà tenint el que li és just. Pregunto: als ulls de qui? Dels teus? Dels meus? Del sentit comú? Existeix un sentit comú aplicable a la justícia? Masses preguntes sense resposta clara.
Per tant, conclusió: Sí, el temps acaba posant cadascú al seu lloc, però possiblement no serà el lloc que es mereix. I per què em d'estar pensant en el lloc que ens trobarem d'aquí un temps? O en el lloc que s'hauria de trobar algú altre? Potser ens hauríem de preocupar més de viure el que tenim ara, i de tant en tant mirar de reull al futur i veure que les passes que estem donant ens dibuixen un camí segur i que ens ve de gust trepitjar.
Ara sí doncs, conclusió: si vols vendre esperança, sí, es una bona frase, però si en canvi vols animar a algú abraça'l i fes-li saber que estaràs al seu costat pel que faci falta....i després compleixe-ho.
Comentaris
Estic d'acord amb el concepte Carpe Diem, perqué el passat ja no hi és i continuar lligats en ell és una tonteria, perquè ens impedeix viure el present i pensar en un futur.
Una abraçada!
Cris
El millor és viure el present!!!
un pto!
Jo penso que el Carpe Diem no ens serveix tant com dieu, perquè parla clarament d'oblidar-se del passat i viure el present com si res més importés. És cert que no ens hem de capficar en el passat, però és molt important aprendre de tot el que hem viscut per no tornar a caure en els mateixos errors / aprendre de tot allò que hem fet bé per aplicar-ho i ser millors persones. Vulguem o no el passat sempre va lligat a nosaltres, però repeteixo que estic d'acord en no capficar-s'hi.
Respecte la resta del text trobo que tens molta raó, dir-li a una persona que el temps posa les coses a lloc (o fa justícia) no arregla res. La millor manera d'animar-lo, com bé has dit, és fer-li veure que estàs al seu costat i que pots ajudar-lo a seguir caminant.
Això de què "el temps posa les coses a lloc" crec que és un autoconvenciment que ens hem inventat al llarg del anys. D'entrada no sabem si existeix la justícia, si hi ha una de sola que s'ajusta als valors que nosaltres tenim, ni si tan sols hi ha un ésser superior que pugui aplicar aquesta justícia amb tots nosaltres. I està clar que els polítics o la societat no ho faran, més aviat el contrari.
Així que en aquest món injust és millor fer costat a aquells que estimem i així els estem fent una mica de justícia nosaltres mateixos, no? :)
Apa, vagi tot bé, un petó!!
Merci pels coments! :)