Un comodí
M'agradaria tenir poders. No els típics dels súperherois com per exemple tenir una força sobrenatural; que possiblement i degut a la naturalesa humana, m'acabaria portant més problemes que alegries, o....ser immortal; voleu dir que això seria un poder? d'acord, sí, ets indestructible, però ja és prou dur veure com una persona marxa del teu costat sense poder fer-hi res...imagineu-vos haver-ho de patir eternament.
M'agradaria poder demostrar realment el que sento en un determinat moment. Us haurà passat alguna vegada allò d'explicar com et sents a algú i pensar: és que per més que li expliqui amb paraules, comparacions, fets, no es pot arribar a fer una idea del que sento, oi? Poder fer que un altre persona, entrés a dins meu i pogués sentir amb la intensitat que jo mateix pateixo l'odi, el desig, l'enveja, la ràbia, la decepció, l'alegria, l'amor... . Poder demostrar fàcilment, quelcom tant impossible de demostrar.
M'agradaria també fer el contrari a això. Ser jo qui decideixi "entrar" a dins d'algú per saber i sentir el que ell esta sentint. Saber si el que em diu es veritat, o, si per contra, dins seu s'amaga una persona completament diferent a la que es mostra. Crec que ens sorprendríem dels sentiments amagats que tothom té per alguna banda, sigui per bé o per mal.
Aquestes poders però, no serien eterns. La gràcia de tenir-los seria que només els poguessis fer servir dos o tres vegades, sinó...segurament acabaríem abusant d'ells i tot perdria el sentit. Seria com una carta que tots tindríem amagada a la màniga per aconseguir allò que realment desitgem. Un comodí a fer servir en el moment clau. Llavors apareixeria en les nostres ments un nou dilema: quan el gastem?
Això ja depèn de vosaltres.
Comentaris
Per sort, o per desgràcia (i es que com tu has dit n'acabariem abusant si no hi hagués un màxim) no tenim d'aquests superpoders i ens hem de moure per intuicions o pel que ens digui el cor tot i que en poguem sortir malparats.
En fi, interessant reflexió, com quasi totes les que sols fer. Continua escrivint.
Un petó
Així doncs...a tu Alex, que tots sabemq ue tens poders...et dic que un gran poder implica una gran responsabilitat!!!! i que....habitualment això porta al vici...quan comences és difícil parar i més si et serveix per "aconseguir" part de la teva felicitat.
Però saps què et dic?? que no necessites cap poder per saber què pensen els altres, com són...acosta't i pregunta, demana opinió, demostra efecte i els altres també te'l demostraran a tu...perquè no é stan complicat arribar a aquelles persones que vols arribar...només cal que et decideixis a fer-ho i et LLENCIS :) osigui que no sé a què esperes....:)
Segueix així....i cuida't força!que tinguis bona setmana!muuua*
aixi k anims en aksta buskeda k si ho desitges o aconseguiras!!
ale un ptnass lale!
Telepatia?¿ potser jo l'entenc més com a complicitat. Quan coneixes tan a una persona suposu que les seves reaccions s'acaben fent una mica més previsibles, o si més no els punts que us uneixen fan que tots dos/dues respongueu o actueu més o menys d'alguna deterinada manera,...