Reflexió XVII
Fa dies que tenia ganes d'escriure. Últimament tinc ganes de dir moltes coses, coses molt maques i coses que més val no dir perquè podrien fer mal. Què poderosos ens sentim a vegades, no? Pensem que només amb unes paraules podem arribar a fer mal a una persona. Que potser tenim raó, però la majoria d'aquests cops només ens atrevim a dir-les així com jo, sense dir-les. O a explicar-les a algú altre sense fer-ho amb la persona que hauríem de parlar.
Bé, al que anava...que no sabia ben bé sobre què escriure i remenant arxius perduts per l'ordinador he trobat un fragment d'una de les series que segueixo In Treatment (ja us en vaig parlar fa temps) que crec que pot donar a bones reflexions:
La memoria puede ser tan poco fiable...nos gusta pensar que son recuerdos indelebles de nuestro pasado, pero cada vez que sacamos una escena, la rellenamos antes de guardarla de nuevo. Por ejemplo, si una mujer odiase a su marido...recordaría la boda como menos gloriosa, o incluso diría: "él nunca fue el adecuado para mí de todas maneras". Constantemente alteramos nuestra memoria, de modo que, el pasado se ve en conflicto con el presente.
I afegeixo una frase de Memento sobre el mateix tema, gran pel·lícula per cert:
Los recuerdos desvirtúan, son una interpretación no un registro.
Qui s'anima?
Comentaris
Dius que ens sentim poderosos amb les paraules...Poder es perque ho som, no? Són les paraules, aquelles que ens fan despertar tot tipus de sentiments, tant bons com dolents, però sense els sentiments, les paraules deixarien de tenir protagonisme, i ja podries dir el que volguesis,q ue no dirien RE.
BONA ALEX, MOLT BONA:)
Memwnto una gran peli, una d les millors q e vist.
El tema es interesan.
Doncs si, el poder de les paraules no es pot mesurar. Tant sols un mot pot provocar-te moltes sensacions; alegria, esperança, tristesa, indiferencia...
S'ha de saber jugar amb les paraules, i no sempre és fàcil.
A vegades ens costa trobar les paraules exactes per dir el que sentim sense fer mal, i d'altres sembla que surtin una rera l'altre sense cap dificultat. Sigui d'una manera o d'una altra, és necessari parlar, dir el que sents, només cal trobar el moment i les paraules adequades...
Pel que fa als records, si és cert, acostumem a deformar els records d'acord amb el que sentim en aquest moment, al igual que somiem i ens esperancem amb coses que ens agradaria que passesin.. així sóm els humans, sempre pensant, anelant, recordant..
Al final, els records son tot el que ens queda...
Un petonet!! ;)
Visca els canvis cap a positiu!
Que tinguis bona setmana...mua!