Tornem-hi!

Demà tornen les colònies. L'any passat havien de ser les últimes, de fet, me les vaig prendre com les últimes...recordo l'última pregària que vam fer, tenia ganes de dir algunes paraules maques per acomiadar aquests 6 anys que havia estat fent de monitor a l'esplai però se'm va fer un nus a la gola i em va ser impossible. A més, casi se'm queia la llagrimeta pensant en que seria l'últim dia de colònies a l'esplai. Però al final no ha estat així. Aquest any hi torno, potser no com altres, anant només cinc dies i pujant la última nit, però les sensacions que viuré allà si que em seran les de sempre.

Bé, només volia moure una mica això abans de desaparèixer uns dies. Feia massa temps que estava parat. I perquè l'entrada no quedi tant pobre, us deixo una mini reflexió.

Penso que  a vegades hauríem d'anar més en compte en afirmar segons quines coses, referint-me al que he comentat abans. La vida ens té cops amagats i una cosa que sembla impossible, un bon dia apareix davant teu com si fós la cosa més natural del món. I potser et costa de creure al principi...però és tant real com que ara mateix estàs davant de la pantalla de l'ordinador.

I per acabar deixo la frase que, pels cops que escoltarem la cançó, pel viatge a Menorca i per tot, podria ben ser la "frase de l'estiu" :).

Sometimes, the strongest and most wonderful things are those we cannot see.