Capítol 02

Els dies anaven passant, i el moment de sortir d'aquella habitació s'apropava. Les visites ja van començar a ser menys espectaculars, però m'agradava rebre a algun amic, que no tenia res millor a fer durant el dia i venia a fer-me companyia. En aquella habitació había tingut converses intenses amb gent que mai n'habia tingut, m'agrada.
(...)
Comença un nou dia! El penúltim en aquest coi d'hospital. Demà per fi marxo a casa, i potsé d'aquí dues o tres setmanes podré anar recuperant la meva vida normal. Sí, la rutina que tant odiava, estic desitjant tornar-la a agafar. Vaig al lavabo a rentar-me la cara, em miro al mirall. Sens dubte el meu aspecte és molt millor que fa uns dies, però mirant-me als ulls no m'enganyo. Intento no pensar-hi, inento convence'm a mi mateix de que no em preoucpa, però em conec la cara...tornen les preguntes: perquè encara no ha contestat a la carta? no li haurà arribat? o es simplement que per algun motiu que no sé, passa de mí?...per moltes voltes que li dono, no ho entenc. Va passar algu durant aquells dies que no recordo? perquè no ha tornat desde que vaig despertar?...etc. Encara pensant en el tema tornu cap al llit. Vec algu que em posa la pell de gallina, una nota. Per fi a contestat? Ha entrat a l'habitació i a marxat sense més?...Surto corrents al passadís i res de res. Tornu a l'habitació, i l'obro. La lletra no m'és gens familiar:
Hola Àlex, no parlis a ningú sobre aquesta nota, val? Més endavant ja t'explicaré el perquè. Simplement et volia dir que m'agradaria, si no et fa res, que ens veiessim algun día de la setmana que vé, ja rebràs notícies meves per quedar, ok? Crec que tenim molt de què parlar. Un petó macu ;)
Gis*
Falces esperances vec. La nota no és seva, i al munt de preguntes que tenía abans, ara se n'afegeixen moltes més...qui és aquest o aquesta Gis?¿ Com sap que la setmana que vé ja no seré aquí?¿ Perquè tenim molt de què parlar?¿