Capítol 05

23:05, ha arribat l'hora, estic davant de l'Atlantis...però no em decideixo a entrar. Segur que vull escoltar el que sigui que m'hagi de dir aquesta noia?
- Sí, si que vols!!!
Em giro espantat...per sort aquestes paraules no anàven dirigies a mi, un grup bastant nombrós de nois i noies criden com bojos a l'altre banda del carrer, començava a pensar que algú em llegia la ment. Però tot i així...curiosa coincidencia, no? Perquè ha sigut coincidència...no vull començar a menjar-me l'olla per si ha sigut una senyal. Entro.
Següent questió: com m'ho faig per trobar-la? De moment m'esperaré a la barra mentre faig una birra i suposu que quan em vegi em cridarà o algu, o això espero. Les cames em tremolen, estic nerviós. Una mà em toca l'espatlla.
-Hola Àlex
-Gis?
-Si, sóc la Gis, bueno Gisela però com hauràs pogut intuir m'agraden que em diguin Gis.
-Encantat
-El mateix dic, encara que no és el primer cop que et vec jo. Seiem?
La segueixo i seiem en una taula una mica apartada del xivarri de la gent.
-Bueno Àlex, no se que pensaràs quan sentis tot el que t'haig de dir, però creia convenient explicar-t'ho. Per començar, et parlo una mica de mi...tinc un any més que tu, 27, visc a Sabadell i comparteixo pis amb dues amigues i un amic. Actualment estic a l'atur, per això té proposat quedar un dia entre setmana, perquè realment demà no tinc res a fer, jeje. Vaig estar treballant durant 6 mesos a l'hospital on vas estar hospitalitzat. De fet per això et conec. Durant el més i mig que vas estar alla em va tocar passar per la teva habitació un munt de vegades, la 2511, encara ho recordo...
- Perdona que et talli, però com és que no em sona la teva cara?¿ M'hauria de sonar dels dies posteriors al coma, no?¿
-No, perquè em van fer fora el dia abans que et despertessis.
-Aps -la meva cara deu ser un poema, no entenc res- i que vas fer perquè et fessin fora després de sis mesos?¿ Bueno, si no es molt preguntar.
-No no tranquil, tu pregunta el que fagi falta, estic preparada per tot tipus de preguntes avui. Doncs em van fer fora perquè diguessim que em vaig excedir en les meves obligacions com a infermera...però bueno això vindrà més endavant. Segueixo explican-te coses de mi, val?
-Okok, perdona, segueix - estic agust, els nervis incials han desaparegut i sembla com si estigues parlant amb algú amb qui tinc plena confiança. Ara mateix el grup de la meva amiga toca Miracle Drug de U2...un altre senyal? Demanem unes cerveses, i seguim...
-Doncs bueno, anirem al gra. Resulta que a finals de l'any passat, farà uns 5 mesos, cap al novembre vaig passar una època bastant dolenta de la meva vida. Feia poc que treballava a l'hospital i el temps que habia de dedicar a la feina era molt. Això em va comportar alguns problemes amb la meva parella, i la cosa ultimament tampoc estava massa bé, i ho vam acabar deixant el dia 25 d'aquell mateix mes, després de 5 anys de relació. Et preguntaràs perquè t'explico tot això, oi?
-Home donc sí, però m'agrada escoltar, així que tranquila. I a més suposu que tindrà relació amb tot el que m'has d'explicar.
-Suposes bé, jeje. Bueno doncs aquell mateix dia vaig tenir un extrany somni...