Capítol 04

Ja sé alguna cosa més sobre què va passar durant els dies que no recordo. Abans de tenir l'accident jo i la Ona estavem junts. Segons em van explicar vaig estampar el cotxe baixant cap a Terrassa després de passar una setmana a la muntanya amb la colla. Suposu que aquesta nota deu ser de l'última nit que vaig passar a casa (sembla que no la vaig passar sol). Així...que deu haber passat desde aquella nit, de la que ara potsé farà dos mesos, perquè ella es comporti d'aquesta manera? Intentant trobar una resposta lògica m'acabo adormint.
(...)
Un missatge al mòbil em desperta. Abans de res miro l'hora...buff, les 19:00, hauré fet una migdiada de 3 hores...tarda desaprofitada :S. Missatge d'un número desconegut:

Hola Àlex, com va aquesta recuperació? Sóc la Gis. He pensat que aquesta nit seria un bon moment per veure'ns. Així deixarás de fer-te preguntes sobre aquella nota de l'hospital, tot i que crec que ara mateix no és l'únic que et preocupa, oi? Bueno, si et va bé, contesta'm a aquest mòbil, però no te'l guardis perquè no és el meu habitual. Un petó*

Ara almenys sé que és una noia, tot i que segueix sent molt misteriosa. Sembla saber algu de mi, i de les meves preocupacions. I també és sopsitós això del mòbil...nose. Sense saber ben bé perquè li contesto:

Ok, ens podem veure aquesta nit. Si et sembla bé quedem a les 23:00 a un bar musical que hi ha al carrer La Rasa d'aquí Terrassa que es diu Atlantis. Encara que sigui un bar musical s'hi pot parlar bé i estarem tranquils. I com cada dijous tocarà un grup del que tinc algun bon amic, The Consequencess. Tot i que per el que em dius, hem de parlar de coses i no sé si farem gaire cas de la música.

No estic molt segur del que estic fent, però alguna cosa desde dins meu m'ha impulsat a fer-ho. Em sento extrany. No triga a respondre:

Em sembla bé el lloc i l'hora. Qui sap?¿ Potsé al final ens podem dedicar una estona a disfrutar de la música ;). Ens veiem després doncs*