Capítol 22

Sona el mòbil, el despertador...perquè? Avui no és dissabte? El devia deixar activat ahir, quin susto...puc dormir una mica més que son les 8:00 i no dec haver dormit ni 4 hores.

Torna a sonar el mòbil, un missatge...ja m'imagino de qui és. Però estic equivocat. És la Gis:
"Àlex! He tornat aquest matí. Et va bé que ens veiem aquesta tarda? Porta'm el llibre que em vaig deixar a casa teva, ;). Diga'm on et va bé que quedem. Fins després!"

(...)
-Com han anat aquests dies per aquí?
-Doncs bé...sense fer massa cosa. I tu? Crec que m'hauries d'explicar el teu inesperat viatge a on sigui que hagis anat. I el perquè estaves com incomunicada...
-Sí, sí...sento no haver-t'en parlat abans. Es que un cop a l'any marxo amb un grup d'amics a un refugi perdut enmig dels pirineus, i ens aïllem completament. Apaguem els mòvils just quan arribem allà i no els tornem a obrir fins que tornem.
-I això era tant secret que no m'ho podies dir en el e-mail que em vas escriure? He patit una mica aquests dies pensant que t'havien sagrestat...jaja
-Jajaja...va no exageris! Però si, suposu que t'ho podia haver explicat. Però tenia el temps justissim per ecriure'l i vaig pensar que ja t'ho explicaria a la tornada, i es el que estic fent.
-Molt bé, molt bé... . I has trobat a faltar el llibre que et vas deixar?
-Ah...t'has enrecordat, merci per portar-me'l. No, la veritat es que no l'hagués llegit massa.
-D'on l'has tret, per cert?
-Per?
-No...curiositat.
-Me'l van deixar.
-Qui? La persona que va escriure la nota al final?
-...hmmmm...si...
-I qui és? Perquè crec que tens alguna cosa a explicar-me sobre aquesta nota...
-És l'Ona. Ens vam veure quan ella va venir aquí. Quan vas despertar va voler veure'm, vam quedar en un bar i vam estar parlant sobre tot. Sobre el e-mail que li vaig escriure, sobre el somni que et vaig explicar... .Quan ja semblava que acabavem la conversa vaig anar al lavabo un moment i quan vaig tornar hi havia aquest llibre amb la nota al darrera.
-I què vol dir això de "m'agradaria que no li expliquessis la resta a ell", hi ha continuació del somni? Heu mantigut contacte durant tot aquest temps? Es que de cop em surten mil preguntes que fer-te que potser son la resposta a moltes preguntes que em porto fent sobre ella desde que vaig despertar...perquè em vas mentir?
-Ja has llegit la nota, no volia que t'expliqués res. L'únic que em va deixar explicar-te va ser la part en que tu no participaves, que era precisament la que ja saps.
-I quina és l'altre part?
-No te la diré...se suposa que ha de passar sense que tu ho sapigues.
-Ja, però no et dones compte que la part del somni que sé potser a passat perquè li vas explicar a ella?
-Hi he pensat milers de vagades. Però li vaig donar la meva paraula que no et diria res. Ella creu que si ha de passar passarà sense que tu ho sapigues, i sino passa és que el destí no es correspon als fets del somni.
-Saps on viu?
-Crec que tinc l'adreça en algun missatge...
-A...que a sobre us envieu missatges...i perquè t'ha de posar l'adreça en un missatge?
-Posats a dir veritats...aquests dies he estat allà.
-Com?
-Això del refugi és mentida. Em va convidar a passar uns dies i així parlar sobre com estava evolucionant el tema.
-Mira que bé, a sobre us heu fet amigues...em sembla increible.
-St. Stephen's Green, 42
-Ok...m'en hi vaig. Tinc masses preguntes sense contestar desde fa massa temps. Ja et trucaré quan torni.
-Ho sento.