Capítol 23

Després de tot aquest temps, estic a poques hores de respondre a moltes preguntes sobre la meva vida que no se, o tinc oblidades per culpa de l'accident: què va fer que baixés de Bonestarre dos dies després de parlar amb l'Ona? (clar...segurament el que va passar amb la Cora el dia abans de l'accident va tenir alguna cosa a veure), quina part del somni m'ha estat amagant la Gis a petició seva? per què tanta importància a que jo no m'enterés de res? per què va marxar just quan em vaig despertar? encara sent alguna cosa per mi?...sento jo alguna cosa per ella?

Sobretot aquesta última pregunta em preocupa. Han passat masses coses últimament. Amb la Gis no tinc res sentimental, ho hem passat bé junts, però res més. Però el tema de la Cora ja és més delicat. I l'Ona...bé, ha sigut la meva fixació des d'un principi. Ja porta aquí a Dublín poc més de dos mesos, però fa escassos 20 dies quan vaig despertar ella estava allà, i abans de l'accident estavem sortint, per tant és obvi que sento alguna cosa per ella també. Estic fet un embolic...necessito respostes i segur que al veure-la se'm aclareix tota aquesta situació.
(...)

El viatge ha sigut estressant per la rapidesa en que he pres la decisió de venir aquí, però ja hi sóc. Just davant del portal que em va dir la Gis. Estic tremolant, per nervis, per por, per tot el que ha passat des de l'última vegada que vaig parlar amb ella, i per tot el que no ha passat des de llavors. I de cop, mentre decideixo si prémer el timbre i respondre a totes les preguntes que tinc o marxar com un covard i oblidar tota aquesta història de bojos, s'obre la porta...