Capítol 27

Obro els ulls. La claror del dia que entra per sota de la porta trenca la foscor de l'habitació. L'Ona encara dorm, o almenys té els ulls tancats. Té el cap sobre el meu pit, així que no em puc moure massa perquè la despertaré. Començo a acariciar la seva esquena nua.
-Estàs despert, eh.
-Si, pensava que tu dormies...
-Doncs no, però es que s'està tant bé així...
S'incorpora i abans de tornar a la mateixa posició ens besem suau i silenciosament. Els meus peus busquen l'escalfor dels seus.
-Veig que segueixes tenint els peus freds pel matí...
-Sí, i els teus segueixen disposats a escalfar-me'ls...
Un somriure es dibuixa en els seus llavis. Tanco els ulls, per assaborir millor aquests moments de pau. Ella mou el cos quan la meva mà deixa d'acariciar-li l'esquena. Té la pell de gallina degut a les pessigolles però segueix demanant més carícies.
-En què penses?
-En la quantitat de vegades que he trobat a faltar despertar-me d'aquesta manera, i els moltíssims cops que ho tornaré a enyorar.
-Casi es compleix a la perfecció el somni del teu blog...
-Crec que s'ha complert tal i com somiava. Amb petites diferències, però en el fons és el mateix. Sinó, torna-t'ho a mirar quan arribis a casa.
-Què em de fer Ona? Aquesta nit ha sigut inoblidable, però tinc la meva vida allà i no em puc quedar...
-Shhht...tranquil. No podem fer-hi res, almenys ara per ara. Qui sap, potser no em renoven el contracte d'aquí un any i jo puc tornar cap a casa.
-Però en un any...poden passar moltes coses. És massa temps per esperar.
-Ja ho se Àlex... . Però no ens queda un altre remei. Potser el destí ens té preparat un retrobament millor que aquest, i potser en aquell retrobament no ens hem de lamentar perquè no podem estar junts.
Les nostres respiracions tornen a ser l'únic que s'escolta a l'habitació durant una llarga estona.
-Vols que t'acompanyi a l'aeroport?
-No. No vull que això sembli un comiat dramàtic.
-D'acord, jo també ho prefereixo així.
-De fet, hauria d'anar marxant.
-Deu minutets més...
-Va, deu més i m'aixeco.
Casi exhaurit el temps d'espera ella es torna a incorporar a besar els meus llavis. Acaricio la seva cara, mentre ens quedem mirant fixament als ulls. Ens tornem a besar i començo a vestir-me mentre ella aprofita per estirar-se amb el llit lliure. La roba esta escampada pel terra de l'habitació. Agafo la motxilla i em dirigeixo cap a la porta, ella m'acompanya encara amb
roba interior. A la porta ens fem una forta abraçada i ens tornem a besar, aquest cop un petó més llarg, més càlid que tots els altres.
-Fins aviat, Ona.
-Fins aviat.
Travesso la porta i ens creuem una última mirada abans de que ella la tanqui darrera la meva esquena.
(...)
Cansat del viatge arribo a casa. No he deixat de pensar en ella. M'estiro al llit, però hi ha ni punt de comparació amb lo agust que estava aquest matí.
De cop sona el mòbil.