Capítol 28

-Si?
-Hola
-Ei, hola. Que no havia ni mirat qui trucava.
-Doncs sóc jo, jeje. Què tal, com ha anat?
-Doncs mira, acabo d'arribar.
-El viatge bé?
-Si...pesat i solitari però bé.
-Li has dit alguna cosa a ella?
-No. Quin sentit tindria explicar-li?
-No ho se...
-Total, tampoc hi ha res a fer. Ella té la seva vida i jo la meva.
Segueixo estirat al llit. No tinc ganes de res. I ella tampoc sembla que estigui massa animada.
-Tu que tal?
-Bé, estava aquí avorrida i he pensat, truca'l a veure si ja ha arribat i té ganes de fer alguna cosa.
-Ah...
-I doncs, vols quedar?
-No tinc masses ganes de sortir. A més estic cansat de l'avió. Si vols venir a veure una peli?
-Home sinó ja quedarem demà si no en tens ganes.
-No no, tranqui. Cap a les 21:00?
-D'acord, ja m'encarrego jo de portar sopar.
-Molt bé, fins després Cora.
-Adéu!
Bé, tinc mitja tarda per pensar què és el que li dic a la Cora sobre el que ha passat a Dublín. Espero que ella no li hagi donat massa importància al que ha passat entre nosaltres últimament. Quina merda! I perquè tot passa en el mateix moment? Fa tres dies, el dia abans de parlar amb la Gis m'embolico amb la Cora, i aquest matí estava amb l'Ona a Dublín. Què se suposa que haig de fer? A l'Ona li he amagat el que va passar fa tres dies amb la Cora, però haig de fer el mateix amb ella? Perquè sincerament ara mateix no me la trec del cap...quin desastre.

Obro l'ordinador per tornar a llegir el somni del seu blog.
Realment, tret de petits detalls, s'ha complert. I això que les coses no han anat com la Gis havia pronosticat en el seu moment. Què significa això? És el destí? Que per molt que el canviem té una manera de corregir-se? O és que simplement estava destinat a anar així?
(...)

-Així, com ha anat amb l'Ona?
-La veritat es que la idea d'anar allà era per aclarir tot el que havia passat des de l'accident, i suposo que això ho tinc clar.
-I què és el que no tens clar?
-No ho se, ja no se res.
-A veure Àlex, sóc molt conscient de la situació en que et trobes. L'altre dia va passar allò entre nosaltres però se que tinc les coses molt difícils, suposo que encara sents quelcom per ella...
-Ja et dic que estic fet un munt de dubtes.
-Ella què en pensa? Vull dir...va passar alguna cosa entre vosaltres?
-No...
Crec que sap que menteixo. La Cora em coneix des de fa molt temps, i em coneix bé. Sap perfectament quan li intento amagar alguna cosa. Però no em diu res, potser és que ella ho vol creure així. Deixem la conversa encara que podríem seguir parlant-ne durant llarga estona, però intueixo que cap dels dos té masses ganes. Sopem en silenci, alguna que altre paraula comentant com esta la gent de la colla últimament, però res més.
-Quina peli vols veure?
-He vist que fan Juno per la tele, l'has vist?
-No... -torno a mentir. Se que si li dic que l'he vist no la voldrà veure. I l'he vist. L'he vist amb l'Ona i ens va encantar. I se que no em convé veure-la, perquè em farà pensar constantment en ella, però vull fer-ho.

Coincidència que la facin precisament avui?