Reflexió XII
Ara feia dies que no deixava una entrada "normal", no se ben bé amb què l'ompliré, no tinc masses coses a dir últimament. La història ha acaparat el Blog durant les últimes setmanes, amb més o menys èxit, però ho ha fet. Queden pocs capítols potser 2 o 3 més, així que podeu estar tranquils, que crec que s'està fent llarga i tot.
La setmana que ve tinc parcials ja :S. Aquest any m'està costant molt agafar el ritme de la uni. Aquest quadrimestre pinta bastant malament, i això que encara no he fet ni els parcials, però es que estic poc motivat. Algunes assignatures se'm fan bastant pesades i en aquests casos sóc dèbil. En comptes de dedicar-li més temps i més ganes perquè siguin menys dures, agafo la opció fàcil, passo d'elles. Què més...el handbol segueix sent tant útil com sempre, tant física com anímicament. Encara que els resultats no hagin acompanyat aquest any i estiguem matemàticament a Primera Catalana, no em dedicaré professionalment a això, per tant els resultats són quelcom secundari. L'objectiu de fer esport, desconnectar, i disfrutar esta complert.
Aquest cap de setmana crec que m'he pogut "reconciliar" amb certa persona. No se si reconciliar és la paraula més adient per descriure-ho, perquè no ha estat ben bé una reconciliació sinó potser un retrobament. Feia bastant temps que no es donaven les circumstàncies adequades perquè existís una conversa mínimament profunda i s'hi van donar. I me'n alegro, perquè sempre que hem tingut aquestes converses almenys per mi han sigut útils, espero que no passi tant temps perquè aquestes circumstàncies es tornin a donar.
Són important les converses, veritat? El fet de parlar, d'intercanviar opinions, punts de vista, i no només el significat del que es diu, sinó el com es diu; el to de veu, els moviments, les mirades... aspectes que fàcilment escapen al nostre control, i que ens poden despullar davant la mirada d'uns ulls experts que puguin desxifrar tots aquests senyals.
I si les converses són tant importants, i tant ens agraden: perquè en deixem tantes de pendents? Perquè...que aixequi la mà qui en mig minut se li ocorrin dues o tres converses que li agradaria tenir amb algú proper. L'heu aixecada tots, oi? I si algú no ho ha fet, i no té cap conversa pendent de veritat que l'admiro. Crec que no hem de deixar passar el temps per parlar de segons quines coses que han quedat "penjades", perquè segurament aquesta conversa no s'acabarà materialitzant, i si al cap de massa temps és produeix serà en unes circumstàncies uns sentiments, segur, molt diferents als inicials, i això canvia tot el que hagis de dir, i possiblement també tot el llenguatge "no verbal" del que parlava més amunt.
Conclusió: si es vol, sempre hi ha coses a dir.
Comentaris
La veritat esk t'entenc bastant...a mi la uni tmp no em motiva massa i wenu s'hem fa dificil tirar d'algunes assigntures i el recurs més fàcil com tu dius és sudar d'elles però ens hem d'obligar a no fer-ho. Pel que fa a l'esport doncs en akest moment no es k pugui dir gaire cosa però sé kin es l'esperit de jugar a algu k t'agrada i de voler-ho fer encra k els resultats no siguin els esperats.
I per ùltim, doncs jo he aixecat la mà com dius, tink alguna k altre conversa pendent amb gent k realment hauria de tancar però a vegades fa por fer.ho pel que pugui passar alemnys des del punt de vista k mu miro jo ara mateix (en algun cas).
Però wenu aki estem, ens hem d'omplir de valentia i endavant!
Wenu res més pk me passat crec avui, hi ha coses k he dit k costen de fer i aconseguir però la vida no és fàcil per a ningú i a vegades ens ofeguem amb un got d'aigua!
apa bona setmna, un peto
Una bona reflexió la d'aquesta entrada...
Primer de tot, respecte els estudis és normal estar desanimat la universitat ja ens diuen que és així molta teoria, molts rotllos innecessaris.. però si t'hi poses lo just x anar tirant i no agobair-te, veuràs com més endavant t'enorgulleixes de les conseqüències.
I aquesta desconnexió que et dóna l'Handbol és molt bona, aprofita per fer esport i passar-t'ho bé, i com bé dius no obsessionar-se pels resultats, sinó simplement disfrutar.
I respecte el tema que has obert, estic d'acord en què les converses són importants i sovint en tenim moltíssimes pendents amb gent. Algunes s'allarguen tant que amb el temps perden el seu significat, el fet d'allargar-ho ens fa agafar-lis por d'una resposta diferent i acabem per fugir d'elles. Però al cap i a la fi són l'escència de les relacions, per conèixe'ns, saber què pensem i com som. I això que dius del llenguatge no verbal és molt cert i molt interessant. Una mirada, un gest pot arribar a dir molt més que una paraula. Així que res, aixequem la mà i donem-nos pressa a parlar amb aquesta gent amb qui volem retrobar-nos verbalment ;)
Un petó i bona setmana!