Capítol 00

Estem els dos sols, al mig de la muntanya, les estrelles birllen més que mai, la lluna les acompanya. Només una cosa podria fer la situació més perfecte, un petó. Per això apropu els meus llavis els teus, s'atrauen mutuament i...ara sí, tot es perfecte. Toco el teu cabell, curt, suau...m'encanta. Ens estirem encara besant-nos, em separo un moment de tu per veure els teus ulls clars, llavors parles:
- Tant de bò em poguessis escoltar...
Silenci, aquestes paraules em descol·loquen, però segueixes:
- ...durant tots aquests dies he pensat moltíssim en nosaltres, en tu, he redactat dezenes de vegades una llista amb tot el que et diria, però estic abatuda, l'impotència per la situació em supera, l'estripo i escalto a plorar...
Les estrelles desapareixen, ara només hi ha foscor. Cla...era un somni, i sort que era un somni, les teves paraules em començaven a espantar. Noto una sensació de mareig insoportable. Intento agafar el mòbil de sobre l'escritori per mirar l'hora que és, però topu amb una paret. No entenc res,
- Àlex?
...dec estar molt adormit perquè encara em sembla sentir la teva veu. Obru els ulls, i encara que el cap em dongui voltes i tot es mogui, no em costa deduïr que no estic a la meva habitació. Una ombra borrosa es va allunyant de mi, com espantada...finalment, em decideixo a preguntar:
- On sóc?



Bueno doncs aquí teniu el primer capítol d'aquesta història que intentaré anar seguint. No destaco per la meva facilitat a l'hora d'escriure ni d'imaginar, però així m'entreno per si algún dia m'és útil, jejeje. Espero que us agradi...si la veieu molt cutre, pastel, o qualsevol cosa...s'accepten tot tipus de crítiques, hi ha confiança, xD.

Apa, bona setmana a tots/es. Muuuua*