Capítol 01
No hi ha resposta. La vista poc a poc se'm va aclarint, i vaig prenent consciència de les coses que m'envolten. Tinc una màquina al costat conectada a mi "pip.....pip.....pip.....pip.....pip....." cla...deu ser el meu cor, incògnita resolta: estic a l'habitació d'un hosptial. Ara n'apareix un altre:
-Què faig aquí? -Llenço la pregunta en veu alta sense voler, però no hi ha resposta. Enfeinat en saber on era encara no m'habia parat a mirar a la figura borrosa que m'habia semblat veure. Giro el cap per fixar-m'hi i alla et veig, com si encara estiguéssis en el meu somni, preciosa. Tens una de les teves mans a la boca, i l'altre sembla que t'aguanta amb la paret perquè no caiguis, sembla com si t'acabessin de donar una mala notícia, estas sorpresa, espantada, i de cop...surts corrents de l'habitació.
(...)
Resulta que estava en coma, degut a un accident de cotxe. Per sort anava sol i ningú més va resultar ferit. Portava així un més i mig i tothom començava a perdre l'esperança. Els metges diuen que és un miracle, perquè per més probes que em fan, tot surt bé, sembla que l'únic que he perdut és la memòria d'alguns dies, o semanes inclús, d'abans de l'accident.
(...)
Durant els següents dies rebo una trentena de visites. Tothom qui entra a l'habitació ho fa de la mateixa manera, em miren i quan em veuen es com si es traiessint una tensió enorme de sobre i llavors...em regalen el millor somriure del món. Els meus amics van apareixer tots junts, em van portar un moral amb tot de fotos nostres, encara se'm posa la pell de gallina quan ho miro, crec que aquell dia tots vam plorar.
Però tu no has tornat. Pregunto a la gent sobre tu i tothom m'evita el tema. L'esperança de veure't entrar per aquella porta em desborda fins a tal punt que no sé com no noten la meva cara de disgust al veure que no ets tu. No entenc res.
Encara estic a l'hospital, no sé per quan temps més. Vaig decidir escriure't aquesta carta fa bastants dies, pero fins ara l'esperança de tornar-te a veure seguía viva. És l'últim recurs que tinc per saber algu de tu, per tenir alguna explicació de perquè aquesta situació, almenys fins que sorti d'aquí. Com veus t´he explicat desde el primer moment que vaig tenir conciència, bueno si a somiar se li pot dir conciència.
Un petó. "I swear sometimes I see your face, thes are crazy days"
P.D: el primer record que tinc d'abans de l'accident és amb tu. Recordo que vam xerrar durant molta estona, molt juntets perquè feia fred, i per fi vaig sentir de la teva boca aquella magnífica paraula.
-Què faig aquí? -Llenço la pregunta en veu alta sense voler, però no hi ha resposta. Enfeinat en saber on era encara no m'habia parat a mirar a la figura borrosa que m'habia semblat veure. Giro el cap per fixar-m'hi i alla et veig, com si encara estiguéssis en el meu somni, preciosa. Tens una de les teves mans a la boca, i l'altre sembla que t'aguanta amb la paret perquè no caiguis, sembla com si t'acabessin de donar una mala notícia, estas sorpresa, espantada, i de cop...surts corrents de l'habitació.
(...)
Resulta que estava en coma, degut a un accident de cotxe. Per sort anava sol i ningú més va resultar ferit. Portava així un més i mig i tothom començava a perdre l'esperança. Els metges diuen que és un miracle, perquè per més probes que em fan, tot surt bé, sembla que l'únic que he perdut és la memòria d'alguns dies, o semanes inclús, d'abans de l'accident.
(...)
Durant els següents dies rebo una trentena de visites. Tothom qui entra a l'habitació ho fa de la mateixa manera, em miren i quan em veuen es com si es traiessint una tensió enorme de sobre i llavors...em regalen el millor somriure del món. Els meus amics van apareixer tots junts, em van portar un moral amb tot de fotos nostres, encara se'm posa la pell de gallina quan ho miro, crec que aquell dia tots vam plorar.
Però tu no has tornat. Pregunto a la gent sobre tu i tothom m'evita el tema. L'esperança de veure't entrar per aquella porta em desborda fins a tal punt que no sé com no noten la meva cara de disgust al veure que no ets tu. No entenc res.
Encara estic a l'hospital, no sé per quan temps més. Vaig decidir escriure't aquesta carta fa bastants dies, pero fins ara l'esperança de tornar-te a veure seguía viva. És l'últim recurs que tinc per saber algu de tu, per tenir alguna explicació de perquè aquesta situació, almenys fins que sorti d'aquí. Com veus t´he explicat desde el primer moment que vaig tenir conciència, bueno si a somiar se li pot dir conciència.
Un petó. "I swear sometimes I see your face, thes are crazy days"
Àlex
P.D: el primer record que tinc d'abans de l'accident és amb tu. Recordo que vam xerrar durant molta estona, molt juntets perquè feia fred, i per fi vaig sentir de la teva boca aquella magnífica paraula.
Comentaris
Qui sap..?!?
TO BE CONTINUED..
Pel moment alguns s'hauran de CONFORMAR veient Perdidos, ejem ejem..xD i d'altres la més millor (indubtablement serie) q, per n ferir a teleespectadors no direm quina és..jaja. Romanticisme sintètic al 100%, allò q n trobes en la vida real..busque-m'ho en la ficció, no?
En fi, deixo de divagar..q començo a fer-me por. Els nervis, les ganes d'acabar la setmana...
Apa, cuida't!i cuida tmb la teva inspiració!;)Petonet!*
PD: Sento haver-me extès tant.
wenu nenkvagi be dma i stmna santa uooooouuuoooooo jejejejje
wenu ens veim dma o dssbte!!
un ptoseguix aixi d'inspirat!!
doncs home...més que CONFORMAR, DISFRUTAR, jeje. demà episodi nou, ueeee!!
i si, a partir de demà comença setmana santa, tot i que per mi serà al 50% perq curru dilluns, dimarts i dimecres. el 100% arribarà dijous, amb els 22...jusjus.
Merci pels coments!
merda, he llegit abans el 01 k el 00 i ha perdut 1 mika la gràcia, makagun.... xD sort k ja havia tingut el plaer de llegir una mika del 00 i mha kuadrat tot. D mumen trobu kestà mb, aviam kom ens sorprens amb el següent ;P
Espero que estigui nant b la setmana, no hem pugut xla mol pel putu servidor del msn xo wenu.. awi dia lliure aixi k not keixaras.. i io dexamens.. sana enveja xDDD
ns veiem, un petó!
qui sap qui sap jejej
apa dw!;)
En serio! A mi m'encanta! Jo ja tink molts dubtes...es com a perdidos...k tenganxa per la seva intriga i misteri...t'imagines que un guionsita de perdidos veu el k has escrit i et contracta per la serie!? TOmaaa!! Seria genial no?
xD!!
Em sembl k començu a desvariejar...men sembla k manire a durmi tiiiiiiiu! xD!!
Nanit maku! ens veiem dissabte!
Muaa!
Sóc la Mireia! Ja et deus imaginar kina no? jaja
Jo tmb m'he enganxat a akesta historia!!! Sta ml xula!! No m'havia dit l Ricard k el seu germa escrivia tan bé!!! jeje ;-)
Apa segueix axi k vull saber com continua i ki es akesta noia!!! xD
Petons i k vagi mb!!!
Doncs m'alegro que t'agradi :). I tranquila, no escric tant bé, simplement dec estar inspirat o es deuen haver alineat els planetes, o algu per l'estil xDD.
Mariona...sí, de fet ja m'han trucat de Perdidos, la setmana santa me la passo fent un Brainstorming d'idees per la temporada que vé, jajaja. Com ens flipem...però sería brutal.
Helena, després vindrà el 02 e?! Viam si encara llegiràs algun altre! jusjus... ;). Muua*
Apa, ens veiem!
jo vui k segueixiii!!!! mooolt maca!! m'enganxara axo abans k perdidos!! jajaj
apa nen a passar bona setmana santa!!
cuida't!!
muuaks
au, aviam si et dones pressa apenjar-lo que tens fans impacients xD
petons!^^
Albert
Albert