Capítol 01

No hi ha resposta. La vista poc a poc se'm va aclarint, i vaig prenent consciència de les coses que m'envolten. Tinc una màquina al costat conectada a mi "pip.....pip.....pip.....pip.....pip....." cla...deu ser el meu cor, incògnita resolta: estic a l'habitació d'un hosptial. Ara n'apareix un altre:
-Què faig aquí? -Llenço la pregunta en veu alta sense voler, però no hi ha resposta. Enfeinat en saber on era encara no m'habia parat a mirar a la figura borrosa que m'habia semblat veure. Giro el cap per fixar-m'hi i alla et veig, com si encara estiguéssis en el meu somni, preciosa. Tens una de les teves mans a la boca, i l'altre sembla que t'aguanta amb la paret perquè no caiguis, sembla com si t'acabessin de donar una mala notícia, estas sorpresa, espantada, i de cop...surts corrents de l'habitació.
(...)
Resulta que estava en coma, degut a un accident de cotxe. Per sort anava sol i ningú més va resultar ferit. Portava així un més i mig i tothom començava a perdre l'esperança. Els metges diuen que és un miracle, perquè per més probes que em fan, tot surt bé, sembla que l'únic que he perdut és la memòria d'alguns dies, o semanes inclús, d'abans de l'accident.
(...)
Durant els següents dies rebo una trentena de visites. Tothom qui entra a l'habitació ho fa de la mateixa manera, em miren i quan em veuen es com si es traiessint una tensió enorme de sobre i llavors...em regalen el millor somriure del món. Els meus amics van apareixer tots junts, em van portar un moral amb tot de fotos nostres, encara se'm posa la pell de gallina quan ho miro, crec que aquell dia tots vam plorar.
Però tu no has tornat. Pregunto a la gent sobre tu i tothom m'evita el tema. L'esperança de veure't entrar per aquella porta em desborda fins a tal punt que no sé com no noten la meva cara de disgust al veure que no ets tu. No entenc res.

Encara estic a l'hospital, no sé per quan temps més. Vaig decidir escriure't aquesta carta fa bastants dies, pero fins ara l'esperança de tornar-te a veure seguía viva. És l'últim recurs que tinc per saber algu de tu, per tenir alguna explicació de perquè aquesta situació, almenys fins que sorti d'aquí. Com veus t´he explicat desde el primer moment que vaig tenir conciència, bueno si a somiar se li pot dir conciència.

Un petó. "I swear sometimes I see your face, thes are crazy days"

Àlex

P.D: el primer record que tinc d'abans de l'accident és amb tu. Recordo que vam xerrar durant molta estona, molt juntets perquè feia fred, i per fi vaig sentir de la teva boca aquella magnífica paraula.